Pròtesi de maluc és la substitució de la part superior del fèmur i en ocasions de la còtila (lloc on s’assenta el cap del fèmur), per la restauració de la funcionalitat del maluc.
Seguir llegintAll posts by Corporación Fisiogestión
Què fa l’aigua en el nostre organisme?
Que beure aigua és important és ben conegut. Ho realitzem com una acció rutinària, sense que faci falta que ens ho diguin, ja que és una de les necessitats per a la nostra supervivència. Per tant, quan tenim set, bevem.
Una acció que va més enllà
L’acció de beure aigua compleix amb la necessitat fisiològica de la hidratació, la qual implicarà uns efectes a nivell químic, físic i electromagnètic del nostre organisme i constitueix a més un mecanisme d’informació dels diferents processos vitals.
L’aigua, el denominador comú
La molècula d’aigua és l’única substància de la terra que segons condicions de pressió i temperatura ambient estarà present en tots els estats d’agregació (sòlid, líquid i gas).
Present en altres aliments
Hem de tenir en compte que la hidratació no s’obté només de les begudes, sinó també de certs aliments com a verdures i fruites.
El 60-70% del pes corporal humà està constituït per aigua (45 litres en una persona adulta de 70 kg.) i que en l’embrió pot representar el 93% del pes corporal.
Un viatge intra i extracel·lular
Tots els éssers estem constituïts d’aigua i pels seus corresponents ions de sals en dissolució, distribuïts en equilibri i que comparteixen el medi intra i extracel·lular. Regits per les lleis de l’osmosis i de la difusió estan en continu moviment entre aquests dos espais i, conseqüentment, transportant aquests ions per al correcte funcionament del nostre sistema energètic.
Factors a tenir en compte
La ingesta d’aigua en moltes ocasions no té perquè ser proporcional amb la hidratació real, és a dir, la quantitat de líquid que absorbeixen els nostres teixits o cèl·lules. Ja que dependrà de l’estat de fluïdesa i neteja dels mateixos o de l’estat de toxicitat dels teixits.
Per tant, la norma establerta de quantitat d’aigua segons pes corporal no pot ser una norma rígida, haurem d’adaptar-nos a la constitució de cada individu i al seu estat energètic actual, estació de l’any en què ens trobem i factors diversos com la termoregulació corporal.
Què fa l’aigua en el nostre organisme?
– Regula la temperatura corporal.
– Elimina toxines.
– Lubrica les articulacions.
– Ajuda al metabolisme a absorbir nutrients.
– Col·labora a transformar el greix en energia.
– Participa en la respiració, transporta l’oxigen i nutrients a les cèl·lules.
– Constitueix el 23% de la sang, el 22% de l’esquelet, el 75% de la massa muscular i el 75% del cervell.
Visita el Servei de dietètica a Corporació Fisiogestión
Com protegir la salut de la nostra esquena?
Existeixen els principis d’economització d’energia que ens ajuden a protegir la salut de la nostra esquena: l’eficàcia, la seguretat i el confort. Seguir llegint
Consells d’esquena
Alguna vegada t’has preguntat com actuar quan tenim dolor d’esquena? o, què fer per prevenir el dolor i evitar futures recaigudes? A continuació, et donarem uns consells per prevenir les molèsties, disminuir els símptomes quan ja presentem el dolor i per evitar possibles recaigudes. Seguir llegint
Acupuntura
L’acupuntura és una branca de la Medicina Tradicional Xina que ha estat recomanada i estandarditzada per l’OMS i per l’Institut Nacional de la salut. Seguir llegint
Mou-te! El teu sistema cardiovascular t’ho agrairà
La correlació moviment i salut, no és un moda del segle XXI, Plató filòsof grec (427 aC 347 aC) a l’any 386 aC. va crear l’Acadèmia on l’educació física estava inclosa com a assignatura. Plató considerava que la mare durant l’embaràs havia de caminar per tal de garantir que el seu fill tingués salut i bellesa. Sòcrates (470 aC 399 aC) relacionava la prevenció de les malalties amb l’educació física. I com a últim exemple, podem citar a Jean Jacques Rousseau (1712 – 1778) escriptor, filòsof, botànic i naturalista associava la dieta i l’exercici amb una garantia de vida saludable.
Actualment i com a conseqüència de la publicació dels resultats de molts estudis fonamentats en l’evidència científica i elaborats per equips d’experts del món acadèmic i clínic, ningú pot posar en dubte que l’activitat física en qualsevol de les seves modalitats és beneficiosa per la salut.
La gran avantatge de l’activitat física és que es pot realitzar a qualsevol edat i no es precisen de grans equipaments per fer-la i es poden triar infinitat de tècniques.
Sabem que les millores estan directament relacionades amb:
– El sistema múscul esquelètic: incrementa la massa muscular, flexibilitat, resistència i com a conseqüència ajuda a prevenir l’osteoporosi, la pèrdua de moviment, el dolor articular, etc.
El sistema respiratori: millora la ventilació i s’incrementa l’aportació d’oxigen a la sang, augmenta la capacitat respiratòria
El sistema cardiovascular: afavoreix a normalitzar la tensió arterial, a millorar la dinàmica vascular tant la venosa con l’arterial
El sistema metabòlic: normalitza la tassa de colesterol, sucre, grasses, etc.
El sistema nerviós: millora les funcions cognitives com l’atenció i memòria entre d’altres.
Aspectes psicosocials: afavoreix les relacions amb altres persones i l’estat d’humor
Solament hem relacionat alguns dels beneficis més significatius, ha de quedar clar que n’hi ha molts altres. Però un tema important a destacar és que l’activitat física SEMPRE s’ha de fer d’una forma adequada y regular.
Una activitat física realitzada sense control i per sobre de les possibilitats de la persona que la fa, pot ser l’origen de molts problemes. És fonamental que en el moment que es decideixi iniciar un programa d’activitat física SEMPRE s’ha de fer seguint les directrius dels professionals que puguin aconsellar el millor.
Esther Grau, l’optimisme per excel·lència
L’Esther (39 anys) és una dona forta, optimista i lluitadora que amb un any ha vist com la seva vida ha canviat radicalment. Ha afrontat la situació amb enteresa i amb un únic objectiu: mantenir l’estabilitat de la seva família. Cuidar al seu marit, que de cop i volta s’ha tornat una persona absolutament dependent, i educar a les seves filles, que estan en plena etapa de creixement, és la seva prioritat.
Reconeix que no ha estat fàcil, que han passat moments complicats però com és la vida, que la lluita del seu marit per ensortir-se’n, el seu bon humor i les petites victòries de cada dia, estan sent el seu motor vital, la seva millor recompensa.
EL MOMENT DEL CANVI
Era una persona autònoma, activa i m’ajudava molt amb les nenes, una té 9 anys i l’altre 15. De cop i volta un dia es va començar a trobar malament i va fer una hemorràgia al cerebel que es va convertir en una estada hospitalària de tres mesos i mig. Passat aquest període agut s’ha tornat en una persona totalment depenent.
Se’ns va plantejar l’opció de fer la rehabilitació, o bé en un centre o al domicili. Al tenir coneixement de l’àmbit sanitari, vaig decidir venir cap a casa. Un dels factors que em va fer decantar per aquesta última opció va ser el fet de tenir dues nenes. És molt més fàcil portar la situació si estem tots junts. A més, et pots organitzar millor els espais, sobretot per estar amb elles que no pas si estàs desplaçat.
Un cop a casa, la dependència era total, amb una mobilitat molt reduïda, necessitava que li fessis absolutament tot: donar-li de menjar, higiene, mobilitzacions… Si que és veritat que en els mesos que portem aquí ha anat evolucionant força bé i el nivell de dependència va disminuint progressivament. També és cert que l’entorn familiar ha anat afavorint molt que ell anés fent coses per sí mateix, tot i que encara té un elevat grau de dependència.
“El millor lloc per rehabilitar-se una persona és en el seu entorn”
LA VIVÈNCIA COM A CUIDADORA
Jo visc bé la situació. Moltíssima gent em diu moltes vegades “I com ho portes tan bé? I com encara estàs contenta?” I responc que si jo vaig assumir el rol de cuidadora doncs he d’estar amb energia i amb ganes de fer-ho, no es pot portar aquesta situació sinó estàs forta i amb ganes.
“El que més m’ha sobtat es com ho veu la gent des de fora. Ells ho viuen com un fet súper especial i jo sento que és el que havia de fer”
Com he vist que poc a poc ha anat millorant cada mes, això em recompensa i penso que vaig prendre una bona decisió. A més, sóc infermera perquè em considero una persona que m’agrada cuidar, i és part de la meva professió, per tant si cuido a persones que no tenen res a veure amb mi, amb els meus és indiscutible.
ELS INSTANTS
Entre la feina, les nenes i ell, poc espai em queda per cuidar-me. Per esbargir-me intento fer coses amb les “peques” anar de compres, al cinema, sortir tots junts a passejar… M’agrada molt cuinar, i quan estic amb les nenes ho fem molt sovint.
A la feina, per exemple, m’agrada i desconnecto. Tot i que vaig estar uns mesos que només em dedicava a cuidar-lo, el moment de la reincorporació em va ajudar molt.
“Quan acabo la jornada de tot, tothom se’n va a dormir i em poso a llegir una estona, aquest és el meu moment”
Però tampoc tinc gaire temps per fer moltes coses més…
L’ORGANITZACIÓ
La primera època a casa jo no treballava. Però des de que fa uns mesos que em vaig reincorporar al món laboral, l’organització és diferent. Tinc la sort que la meva mare viu aquí al costat i m’ajuda molt. Per exemple, així és un dia normal: pel matí preparo a les nenes, ve la meva mare i les portem a l’escola. Tornem, li fem la higiene al meu marit i li donem d’esmorzar, i després comença la seva rehabilitació. Jo mentre aprofito per fer altres coses. Dino amb les nenes i me’n vaig a treballar. Ell a la tarda es queda amb la meva mare, ho deixo tot preparat: sopar, medicació…
“Quan estàs amb una persona l’estimes per lo bo i per lo dolent i ara m’ha tocat això, i ho accepto. Però també he estat molts anys que ell m’ha cuidat molt, i sé que ell ho faria per mi… S’ha de viure com part d’una experiència vital, afrontar-ho sense donar masses voltes, buscar recursos, tenir molta paciència, ser positiva i sobretot bon humor”
*Aquesta entrevista ha estat realitzada amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L’Esther és un dels molts exemples del gran paper que la dona fa a la societat.
Neus Valeta
Periodista