La incontinència és un concepte ampli i complex, ja que existeixen diferents tipus i està produïda per error de diferents mecanismes. És defineix com una pèrdua involuntària d’orina i segons en les ocasions en que es produeixen definim els tipus, dels quals només anomenaré els principals i més habituals.
Incontinència d’esforç
Quan les pèrdues es relacionen amb el moviment com còrrer, saltar, riure, estornudar, tosir, caminant en baixades o només al caminar. Independentment de que sigui poca o molta quantitat.
IU d’urgència
Quan apareixen les ganes d’orinar i tenim dificultat o ens es impossible retenir-ho, independentment que les ganes siguin sobtades o apareguin progressivament.
IU Mixta
En aquells casos en que s’ajunten els dos casos. Normalment és indicatiu de que hi ha una debilitat important.
Insuficiència Urinària o IU Contínua
Quan el que trobem és una pèrdua contínua involuntària.
Eneuresis o IU Nocturna
I l’últim cas freqüent en que podem trobar és la pèrdua d’orina involuntària durant el període del somni, que és molt freqüent en nens però també habitual en gent gran.
És important saber que la continència no és activa, sinó PASSIVA
Què volem dir amb això? Doncs que quan una persona amb un bon estat de salut pèlvica corre, salta, estornuda o bé, quan li vénen ganes d’orinar, ni se li escapa el pipi ni ha d’apretar per controlar-ho. I són els mecanimes de contenció els que s’encarreguen.
Quins són els quatre principals mecanismes de contenció?
Els propis òrgans tenen musculatura interna que permeten mantenir el canal urinari tancat, són l’esfinter estriat de la uretra i el múscul llis uretral que es veu en la imatge adjunta.
El periné o sòl pelvià té també molta importància. És un grup muscular que s’encarrega de donar el sostèn visceral inferior. Té forma d’hamaca especialment reforçat en la part posterior (com podeu observar) i molt menys protegida a nivell anterior.
Existeix un grup muscular dins del periné més anterior, que tot i col·laborar en la funció de sostén, tenen una funció més sexual i selectiva.
Hi ha un sistema de lligaments que té una funció passiva de sostén, però quan aquests es lesionen, no és possible de recuperar-los.
I per últim, esmentaré el peritoneu que és com una tela que recull per dintre totes les vísceres abdominals per tal de manenir-les protegides i per fora està enganxada en la part més superior de la bufeta, l’úter, els ovaris i el recte, provocant una tracció cap amunt, també de manera passiva.
La pressió
A més dels mecanismes de contensió, un dels aspectes que més influeixen en que pugui aparèixer incontinència és la Pressió. La qüestió és com arriba la pressió a la nostra pelvis i per això és important la postura i la faixa abdominal, que distribueix les pressions a nivell de la cavitat pèlvica.
Gimnasia Abdominal Hipopressiva
Què són els hipopressius? Sobre què actuen? Són un grup d’exercicis que busquen treballar específicament la faixa abdominal, i de forma reflexe actuen sobre el periné i la postura, de tal manera que milloren el to basal.
Un exemple per tal que entengueu què és el to basal: quan nosaltres veiem a un culturista i veiem el volum que té, per exemple, el seu bíceps sense contraure…
Millora el to basal dels grups musculars que estiguem treballant, especialment la faixa abdominal.
A nivell del periné, hi ha altres factors, però un dels més importants per evitar la incontinència és el to basal perquè la continència és passiva. Imagineu-vos el volum del periné com el bíceps d’un culturista, allà no s’escaparia res. D’acord, és una comparativa exagerada, ja que un periné no presenta la capacitat de treball ni les mateixes fibres que un bíceps, però és un exemple perquè entengueu el concepte.
En conclusió, la Gimnàsia Abdominal Hipopressiva és un dels principals mètodes de treball per millorar la incontinència, sempre que el problema pugui millorar corretgint el to basal i per la millora de la distribució de pressió.
✏️ Gimnàstica Abdominal Hipopressiva a Corporació Fisiogestión
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish