Segons estudis recents, més de dos milions d’espanyols utilitzen la bicicleta en seu temps d’oci o per a realitzar activitat física. És una població molt àmplia que, en la majoria dels casos, realitzen aquest esport d’una manera autodidàctica, ajustant la bicicleta per aproximació i pedalant segons les seves capacitats. Pot la biomecànica ajudar-los o és una disciplina exclusivament per a professionals? Si, per descomptat, però sent una ciència llunyana per la majoria d’ells expliquem breument en què consisteix i en què els pot ajudar a millorar.
Què és la biomecànica del ciclista?
És la disciplina que indica quina màquina (bicicleta) i amb quins ajustos s’adequa a les característiques d’un ciclista perquè el seu patró de moviment sigui eficient. És a dir, consisteix en:
- Analitzar les fortaleses i febleses del ciclista.
- Decidir quina grandària, geometria, components i distàncies ha de tenir la bicicleta.
- Establir un patró de moviment (o tècnica de pedaleig) eficient i no lesiu.
Qui hauria de realitzar-se un estudi biomecànic?
Tota persona que utilitzi i la bicicleta regularment i per a qualsevol ús. Si en ciclisme de carretera l’esportista fa més de 3.000 km a l’any o en Mountain Bike dedica més de 60 hores anuals a la seva afició resulta un element imprescindible per a gaudir plenament del ciclisme.
Si no té cap molèstia, també ha de realitzar un estudi?
El ciclisme és un esport de cadena cinètica tancada, és a dir, el moviment sempre és el mateix. Realitzar aquest gest (pedaleig) múltiples vegades d’una manera incorrecta farà que, en primer lloc, hi hagi una gran pèrdua energètica i, a més, tard o d’hora apareixerà la molèstia que pot ser limitant (m’obliga a parar o descansar), o de menor intensitat (el ciclista l’assumeix com a normal) però que indica que la gestió del moviment no és correcta.
Si tinc la bici amb les mesures correctes, perquè es produeix la lesió?
Això passa per un mal gest tècnic. En aquest sentit un aspecte sempre present és la realització d’un esforç per al qual no s’està prou preparat, bé per falta d’entrenament, bé perquè la condició física no és tan bona com es pretén. I això li pot passar al novell i també al ciclista més expert que no mesura bé el seu repte.
En un estudi ja s’arreglen els problemes o limitacions del ciclista?
No. Realitzant ajustos en la bicicleta les molèsties poden arribar a mitigar-se momentàniament donant la sensació que amb un simple ajustament de cargols el problema està solucionat. Però si l’esportista no adopta una tècnica que li permeti fer un pedaleig harmònic el problema, o tornarà a reproduir-se o apareixerà un altre. La solució definitiva passa sempre perquè el ciclista és part de la solució, seguint les instruccions precises que se li indiquen en el procés.
Rendeix més si el ciclista fa un procés biomecànic
Sí. Però no perquè el procés atorga més “poder”, sinó perquè l’energia es transmetrà als pedals d’una manera molt més eficient. Molts ciclistes se sorprenen en comprovar que, realitzant mesuraments amb màquines específiques, una cama frena a l’altra en el cicle del pedaleig, gastant molta energia que no s’empra perquè la bicicleta avanci.
Poden practicar ciclisme de manera regular aquelles persones amb problemes “greus” com hèrnies, dismetries, pròtesis, condromalàcies, etc.?
Sí, i el ciclisme ben fet els ajudarà a millorar la seva condició. I per això estem els tècnics biomecànics, pera a assesorar-los i aconseguir que siguin feliços practicant el ciclisme.
En què consisteix un estudi biomecànic del ciclisme?
En els centres Custom4us es valora:
- Alçària i retrocés del seient.
- Alcària i retrocés del manillar.
- Baricentre (equilibri de mases).
- Ajust de cales.
- Anàlisi Tècnica del Pedaleig.
- Valoració anatòmica del seient.
- Valoració de les dismetries i anteversions del maluc.
Ets ciclista? Fes clic aquí per a fer-te un estudi biomecànic.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish