Entrades de la categoria: Llenguatge i parla

Què són les malaties psicosomàtiques?

Les malalties psicosomàtiques tenen el seu origen en un conflicte psicològic que s’expressa mitjançant un símptoma físic. Aquest tipus de malalties es produeixen com a reaccions del mateix organisme davant de factors estressants a nivell emocional i que no podem entendre o manifestar de manera adequada.

Les articulacions donen mobilitat al cos i és on es manifesten símptomes d’inflamació i dolor. Quan una articulació es paralitza és senyal de que el pacient està bloquejat. Una articulació bloquejada perd la seva funció. A més d’inflamació i rigidesa es produeixen distensions i trencament de lligaments.

Enfermedad psicosomatica

MEDICINA PSICOSOMÀTICA

Immediatament després de la importància de la comunicació verbal, primer principi de la relació humana, tenim la comunicació preverbal, expressada mitjançant el sistema piramidal, músculs, ossos i articulacions, base de l’actitud en tant que constitueix a l’estar davant de les coses, en gran mesura traduït en el to muscular.

LUMBÀLGIA:

Es produeix la descompensació d’una personalitat prèviament estable però amb unes característiques determinades. Aquesta sotmesa durant un llarg període a sobrecàrrega laboral i tensió psicològica inicia, a partir d’un traumatisme, un dolor lumbar en el que concentra tot el seu conflicte psíquic.

En tota lumbàlgia, després de descartar l’origen orgànic proporcional al dolor i limitació funcional és necessari investigar: el conflicte social, el conflicte personal i la personalitat psicopatològica que sol ser la més habitual. En ella es possible que trobem la somatització depressiva, i saber si el dolor és a brots i  de neurosi greu o si l’evolució és marcadament crònica.

CERVICÀLGIA:

Les àlgies cervicals responen generalment a trets d’ansietat.

CONTRACTURES MUSCULARS:

És bastant comú que el dia després d’un episodi de tensió extrema aparegui un dolor a tot el cos, tenint la sensació “d’haver rebut una pallissa”. Aquest malestar indica que la musculatura es va contraure amb tal intensitat que va provocar contractures musculars que tots coneixeu.

DISFONIES

La veu  a més de emetre sons, les seves característiques ens informen també de l’estat emocional del pacient.

Victòria Rama

Psicòloga

La primerenca quequesa en els nens

La disfèmia, coneguda comunament com a quequesa, és l’alteració de la fluència verbal que es caracteritza per una expressió amb repeticions de sons, paraules, frases i bloquejos, on el ritme del parla es veu interromput de manera més o menys brusca.

Disfemia

En les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge, entre els 2 i els 5 anys, s’observa que els nens interrompen amb freqüència el seu discurs amb pauses i repeticions. Aquest tipus de dificultat és anomenat disfèmia o quequesa evolutiva. No cal preocupar-se per aquesta disfèmia evolutiva, solen presentar-la un gran nombre de nens i no es considera patològica o un trastorn del parla, simplement un estadi transitori pel qual alguns nens passen.

És important no generar ansietat al voltant d’aquest quequeig, ja que anirà desapareixent a mesura que el nen desenvolupi més seguretat en relació al llenguatge que està adquirint. Per ajudar al nen seria adequat no acabar les seves frases o paraules, ni anticipar-se al que vol explicar. Donar-li el temps que necessiti per acabar la frase i sobretot no explicitar el quequeig que presenta, simplement esperar pacientment al fet que acabi de comunicar-se i així no generar angoixa, evitant que el nen visqui aquestes situacions comunicatives negativament.

La disfèmia evolutiva pot donar-se per diverses raons:

– perquè el nen encara no domina la coordinació dels òrgans participants de la parla

– perquè no recorda aquella paraula que precisa

– perquè vol reformular l’oració

– De vegades simplement és perquè intenta parlar tan ràpid com va el seu pensament o a causa de cert nerviosisme i inseguretat depenent del receptor i l’entorn en el qual es troba.

Disfemia

Sí que és veritat que si aquesta disfèmia es perllonga en el temps i persisteix després dels 5 anys faria falta consultar al pediatre i posteriorment a un logopeda per valorar aquesta quequesa i orientar als pares amb el tractament.

Lucía López

Logopeda

28 recomanacions per treballar la dislèxia del teu fill

La dislèxia és la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura i/o del càlcul, comprometent a tots o alguns dels mecanismes implicats. Associat a problemes de coordinació motora, de memòria immediata i d’atenció.

En el DSM-IV es denomina Trastorn de la Lectura. Una dificultat no vinculada a una intel·ligència límit ni per sota de la normalitat. Destacar que és una de les causes més preocupants del fracàs escolar, atès que s’estima que afecta entre un 5 i 17´5% de la població.

 dislexia

La detecció i la intervenció de l’especialista és determinant, per aquest motiu, la intervenció logopédica primerenca ajuda i acompanya en aquest dificultós aprenentatge.

L’autoestima, la no frustració i no afegir pressions en el camí d’aquests nens és decisiu per a ells. No atribuir immaduresa, mandra o falta de voluntat. Donem COMPRENSIÓ i RESPECTE. Els pares dels nens dislèxics i els mestres són de summa importància en el procés.

RECOMANACIONS

A casa:

treballar en un lloc tranquil

establir un horari de treball i mantenir-ho, si pot ser, sense interrupcions

ajudar a organitzar-se: planificar les tasques i supervisar-les

mantenir rutines

– en els deures és prioritària la qualitat a la quantitat

En el col·legi:

situar-ho en primera fila

evitar que llegeixi en veu alta, potenciar la lectura preparada

potenciar el redactat amb frases curtes

limitar continguts

limitar la quantitat de deures

evitar la còpia dels enunciats dels exercicis

definir les normes d’ortografia que es treballessin i per tant les que se li valoressin

no penalitzar l’ortografia

no corregir els errors en vermell

– evitar tasques en les quals hagi d’escoltar i escriure

acceptar que es distreu més freqüentment

donar més temps en les tasques escrites o en els exàmens, la lentitud escrivint li dificulta mostrar tot el contingut que sap.

Realitzar exàmens oralment i no més d’un al dia

adaptar els textos

potenciar l’aprenentatge de la llengua estrangera oralment. És l’assignatura que més els costa.

fomentar enfront de la resta de la classe altres aptituds en les quals destaca el nen

ensenyar a realitzar mapes conceptuals, esquemes i resums.

Per a tots:

utilitzar SEMPRE el reforç positiu

repetir les instruccions, sent aquestes clares i precises

establir límits

motivar

evitar sentiments de frustració

transmetre que les dificultats que tenen en l’aprenentatge escolar són una petita i transitòria parcel·la de la seva persona i de la seva vida. El benestar i la felicitat han d’estar per sobre de l’aprenentatge escolar.

Font:

Associació dislèxia i família.

Dr. Josep Artigas. Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell

Marta Sánchez

Logopeda

 

Què és el retard en la parla?

La parla és l’expressió oral d’una llengua, l’emissió conjunta de cadascun dels seus sons formant paraules.

Quan parlem de retard en la parla ens referim a la presència de diversos sons (fonemes) que no es produeixen o combinen adequadament segons el que correspondria a l’edat que presenta el nen. Seguir llegint