Què és el Reformer? El Reformer és una de les màquines d’exercici dissenyades per Joseph Pilates, que té com a objectiu incorporar els exercicisLlegeix més…
Una paret intestinal sana i una microbiota intestinal diversa, evita el pas de microorganismes patògens al torrent sanguini. En canvi, quan la barrera intestinalLlegeix més…
A l’intestí resideix la població més gran de microorganismes dominada per bacteris, però també inclou poblacions comensals de fongs, virus, arqueges i protistos, queLlegeix més…
Aquesta pregunta és freqüent en esportistes primerencs. No saben si el “dolor” que tenen és normal o, realment, “s’han fet mal”. Si algú noLlegeix més…
És evident que vivim en una societat que està envellint de forma molt significativa, degut principalment a l’augment de l’esperança de vida i la baixa natalitat, així doncs, cada vegada hi ha més persones majors de 65 anys i s’estima que en el 2050 hi haurà més de 6 milions de persones de més de 80 anys.
L’envelliment comporta múltiples canvis en els diferents sistemes de l’organisme, a escala funcional i nutricional existeix un deteriorament de la musculatura i la força, una pèrdua involuntària de pes i una pèrdua de massa òssia. Tot això són factors que predisposen a les persones grans a augmentar el risc de caigudes i l’aparició de la fragilitat.
No podíem continuar la història de com van ser els orígens del bàsquet amb cadira de rodes sense parlar amb ell. I qui és ell? Doncs el Sr. Josep Sabaté Jaurés, un dels primers jugadors de bàsquet amb cadira de rodes i un dels pioners de l’esport adaptat a Espanya, president del Club Trauma’68 i secretari de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Esport de Minusvàlids físics.
El Sr. Sabaté tenia 21 anys, quan va patir un accident de cotxe, que li va provocar una lesió medul·lar, que el va obligar a romandre 18 llargs mesos ingressat a l’Hospital Vall d’Hebrón.
Va ser en aquell moment tan dur de la seva vida, quan la rehabilitació física, a través de l’esport, va ajudar-lo a tirar endavant, creant un dels primers equips de bàsquet adaptat, i ajudant a impulsar l’esport adaptat en l’àmbit nacional.
Imatge del Sr. Sabaté el dia de l’entrevista (17 març 2023).
Com era la recuperació d’un lesionat medul·lar l’any 1967?
Doncs en aquella època molt dura, els 3 primers mesos després d’haver patit la lesió, els passaves enllitat a l’Hospital, en aquest període només et podien fer canvis posturals. Això comportava moltes complicacions a molts nivells: circulatòries, respiratòries, pèrdua de massa muscular i òssia, a banda de les conseqüències psicològiques, que eren terribles. Veure truncats tots els teus projectes de futur, per culpa d’un accident que et deixa seqüeles de per vida.
Un cop transcorregut el període d’enllitament, com era un dia a dia a la unitat de lesionats medul·lars de l’Hospital Vall d’Hebron?
Doncs passat aquest període, ja es podia anar al gimnàs a fer exercicis de rehabilitació. Però com que quedaven moltes hores lliures durant el dia, va ser quan es van començar a organitzar altres activitats per a omplir les hores i per a complementar el procés de recuperació com: ping-pong, gimcanes, i es va començar a iniciar la pràctica del bàsquet en cadira de rodes.
Imatge del Sr. Josep Sabaté en els seus inicis com a jugador de bàsquet en cadira de rodes.
Quines dificultats com a jugador hi havia en aquella època?
Moltes, va ser l’inici de tot, hi havia desconeixement, hi havia manca d’equipaments adaptats, no només pel que fa a les instal·lacions que no hi havia res, sinó també pel que fa a les nostres cadires i material necessari per a disputar els partits amb seguretat. Eren freqüents les caigudes, o cops… així vam aprendre que havíem de posar proteccions als pals, etc., tot era un aprenentatge. Però el més important era la motivació que teníem, i que ens sentíem molt bé i lliures quan jugàvem.
Equip de jugadors del Valle Hebrón, amb el número 7 el Sr. Josep Sabaté.
Recorda quan es va disputar el primer partit de bàsquet en cadira de rodes a Espanya?
Per descomptat que sí, va ser el novembre de l’any 1968, quan es va organitzar el primer partit entre pacients lesionats medul·lars del centre Institut Guttmann, i nosaltres de Vall d’Hebron. Al cap d’uns dies es va celebrar un altre partit entre aquests 2 equips, però al Palau d’Esports de Montjuïc. I aquest va ser el preludi del gran desenvolupament que ha anat adquirint l’esport adaptat en cadira de rodes fins a l’actualitat.
Imatge d’arxiu del Sr. Josep Sabaté abans de disputar un partit.
Amb què es queda de tot allò que ha après i li ha aportat la seva carrera esportiva?
Doncs em quedo amb moltes vivències increïbles, com haver participat en la primera Marató de Barcelona l’any 1981 amb cadira de rodes, o poder portar la torxa durant un tram, als Jocs Olímpics del 92, o ser 50 vegades internacional com a capità de la Selecció Nacional de Bàsquet, i haver pogut conèixer al llarg d’aquests anys tanta gent meravellosa.
Moment en què el Sr. Sabaté, va encendre la torxa Olímpica l’any 1992.
Però, sobretot, em quedo amb la conclusió primordial que la pràctica d’esport ha estat i és una eina poderosíssima, per a la rehabilitació, tant física com psíquica de qualsevol persona que estigui en situacions similars. Per mi han estat la meva vida i la meva salvació!
A Corporació Fisiogestión donem suport a la pràctica esportiva inclusiva, com a mitjà de rehabilitació i socialització, procurant que tots aquests beneficis puguin arribar a moltes més persones.
Una de les preguntes clau a l’entorn físic és, què podem fer per disminuir el risc de les caigudes? Com a resposta us diria que el més valuós és observar i identificar els perills ambientals, prestar atenció a la manera com fem les activitats i interaccionem amb l’entorn, cercar solucions als riscos i aplicar estratègies per a modificar-los i millorar la nostra seguretat quotidiana.
Modificacions a l’entorn i altres estratègies per a prevenir les caigudes a casa
A casa és important revisar els llocs amb més risc per a una caiguda, com són el dormitori, el bany, la sala d’estar, la cuina i les escales. A continuació, us facilitem unes consideracions generals i d’altres específiques per a les diferents estades del domicili.
Consideracions generals
Il·luminar bé totes les zones de trànsit, garantint punts de llum i interruptors accessibles
Eliminar els obstacles del terra, com ara cables elèctrics, joguines, sabates…
Disposar d’espai lliure per desplaçar-nos i passar bé, per exemple, amb el caminador, retirant o reorganitzant el mobiliari que sigui un obstacle
Evitar les catifes o assegurar-nos que estiguin ben fixades a terra (material antilliscant)
Evitar caminar sobre sòls mullats o relliscosos
No caminar descalç o només amb mitjons
Evitar utilitzar productes de neteja com les ceres que deixen el terra relliscós
Consideracions específiques
Al dormitori
Disposar d’un punt de llum accessible per no caminar a les fosques a la nit
Encendre el llum, calçar-nos i esperar uns minuts abans de posar-nos drets
Col·locar les coses d’ús habitual a l’abast, incloent-hi les ulleres, el bastó/caminador…
No agafar-nos de superfícies inestables com la tauleta de nit, portes…
Posar el llit a una altura adequada, ni massa alta ni massa baixa, que ens faciliti aixecar-nos i ficar-nos al llit
Emprar un matalàs ferm que ens ajudi a moure’ns i aixecar-nos
Col·locar una barra de llit si necessitem punts de suport per girar-nos, aixecar-nos o ficar-nos al llit
Instal·lar pilots de llum per a la nit, des del dormitori fins al bany, com a alternativa per a no molestar altres persones
Al bany
Utilitzar agafadors fixos al vàter i a la dutxa, per evitar agafar-nos de llocs inestables (mampares, tovallolers, mobles, portes, etc.)
Col·locar una alça de vàter si aquest ens resulta molt baix
Evitar que el terra de la banyera o dutxa sigui relliscós, podem utilitzar productes o adhesius antilliscants ben fixats a la superfície
Emprar un seient a la dutxa o banyera, que s’adapti a les nostres necessitats, ajuda a millorar la seguretat durant l’activitat de la higiene
A la sala d’estar
Evitar agafar-nos del mobiliari inestable, per exemple, de la taula per aixecar-nos o asseure’ns
És preferible utilitzar una butaca o una cadira d’alçada adequada, amb reposabraços, amb un topall, per exemple, ubicant-la contra la paret, i asseure’ns sense deixar-nos caure
Disposar els objectes d’ús habitual a l’abast, com els comandaments per a la TV, telèfon, revistes, etc.
A la cuina
Col·loqueu les coses d’ús habitual a l’abast, evitant posar-les per sobre de les espatlles o per sota dels genolls
Evitar la utilització de superfícies inestables com cadires, tamborets… per assolir objectes
Mantenir el terra net d’olis, greixos o productes relliscosos
A les escales
Mantenir els graons en bon estat (sense desperfectes ni irregularitats) i la superfície antilliscant per evitar relliscades
Il·luminar bé tota l’escala, evitant zones fosques
Disposar de passamans, sent òptim a banda i banda i que s’allarguin abans del primer esglaó i després de l’últim
Ressaltar la vora de l’esglaó amb un color de contrast, per exemple, amb cinta adhesiva o pintura groga de seguretat, facilitant així la seva visibilitat en aquells casos que sigui necessari
Recorda que, per millorar el nostre entorn i seguretat quotidiana, el que és essencial és observar i identificar els factors de risc ambientals, parar atenció a com fem les nostres activitats i aplicar estratègies per a disminuir o eliminar-los quan sigui possible.
Quines altres idees o suggeriments per prevenir les caigudes se t’acudeixen?
T’animem a compartir-les deixant-nos un comentari al blog, al final d’aquest post!
Solució: Els 7 perills i obstacles ambientals
Si necessites més informació, pots contactar amb nosaltres mitjançant el formulari següent. Gràcies per llegir-nos 🙂
Entrevistem el Sr. Pieter Van’t Blik, un dels socis fundadors de la Corporació Fisiogestión, i que fa 55 anys, va ajudar a impulsar juntament amb el Sr. Fernando de la Vega, i els Doctors Sales Vázquez i García Alsina, el primer equip de Bàsquet en Cadira de Rodes, a l’Hospital de la Vall d’Hebron.
El joc simbòlic sol aparèixer cap als 2 anys de vida quan els infants són capaços de representar mentalment. En aquesta etapa del desenvolupament aprenen a sortir “d’aquí i ara”, cosa que els permet organitzar el pensament i els ajuda a descobrir i comprendre millor el món que els envolta.
L’envelliment actiu és un concepte definit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com:
“El procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen.”
Es tracta de trobar-se bé a mesura que ens anem fent grans, tenint una bona percepció del cos, i estant integrats socialment.
A més, és important que totes les àrees de la nostra vida estiguin en equilibri, per poder gaudir de benestar i salut. Aquestes àrees són:
L’exercici físic
L’alimentació saludable
El descans
El treball
L’amor
La família (la llar…)
Si no tenim una vida activa i equilibrada, pot aparèixer la Fragilitat o Geriastènia, que es defineix com una síndrome associada a l’envelliment, i que es caracteritza per la disminució de les reserves fisiològiques de la persona gran davant de situacions estressants.
Aquesta situació de vulnerabilitat provocarà més risc de patir efectes adversos en la salut de la persona. Alguns efectes són:
Risc de caiguda, inseguretat, malalties agudes, discapacitat, dependència, institucionalització, mort.
El més rellevant serà sempre una detecció precoç!
Des de Corporació Fisiogestión recomanem realitzar exercici físic terapèutic.
Una opció molt bona és fer-lo a través d’algun dels grups d’exercicis dirigits que disposem, i que són guiats per un fisioterapeuta expert.
Aquests es fan en grup als nostres centres (1 o 2 dies per setmana), i a més són una molt bona eina per a socialitzar-se.
Alguns d’aquests grups són:
Postural Training presencial o online
Vital Training presencial
Pilates presencial o online
Classes de Postural Training al centre de Fisiogestión-Mollet.
És molt important envellir activament amb exercici físic cada dia, correcta alimentació, descans reparador i bones relacions socials.
Si necessiteu més informació d’on realitzem els grups d’exercicis, podeu contactar amb el nostre Call Center, o omplir el formulari de més avall i contactarem amb vosaltres.
El restrenyiment és un trastorn gastrointestinal que pot tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida del pacient. Algunes de les causes que poden afavorir-ne l’aparició són les següents:
