El Pirata que no sabía decir la R

El Pirata que no sabia dir la R

La sociòloga Laura Potter va dur a terme una petita immersió sobre les sales d’espera… Va arribar a la conclusió que: “Potser la sala d’espera ens recorda l’art, immensament plaent per bé que oblidat, de la relaxació…*

Encara que per la Núria Picornell, mare de la Catarina, el Jofre i el Pol, la sala d’espera del centre de Corporació Fisiogestión- Sant Martí li va suposar una font d’inspiració. D’aquesta manera es va convertir en l’autora: El Pirata que no sabia dir la R (Edicions El Pirata).

L’inici d’una història

Portava al Jofre a Logopèdia perquè tenia el problema en dir la R. Mentre esperava a la sala d’espera que el Jofre fes tractament se’m va acudir el conte.

Quan vaig arribar a casa el vaig transcriure, tot i que va sortir molt ràpid, vaig anar esponjant-lo, donant-li forma…

La sala d’espera

Escric els contes pels meus fills. Normalment hi ha una reflexió prèvia quan escrius un conte. Abans ja t’han passat coses, ja t’has quedat amb petites observacions. Són idees que han tingut algun significat i t’han fet reflexionar. El Pirata que no sabia dir la R va ser un flaix.

El procés de creació

Les idees surten en un moment, i sinó ho escrius en aquell instant desprès perd la màgia.

Escriure és màgia

Hi ha una mena de sensibilitat en aquell moment que fa que aquella creació surti de tu. Després no pots explicar com ha sigut… I et pot agafar en una sala d’espera de Logopèdia, al metro, a casa… Es com una mena de catarsi que no entens massa bé el per què.

El Pirata que no sabía decir la R

Núria Picornell, autora.

El Pirata que no sabia dir la R

El Pirata que no sabia dir la R va sortir en el temps que dura una sessió de tractament de Logopèdia.

El seu personatge, el Pirata, és una mica el Jofre, ja que era a ell a qui li costava dir la R, anava a tractament i feia els exercicis.

Un conte sensible, que té una valoració de l’esforç que el nen està fent i que després té una recompensa. El Jofre ja sap dir la R. Quan la va aprendre em va fer molta gracia perquè anava pel carrer fent “rrr”. De ser una cosa que li costava fer a veure que ja la sabia dir el va motivar molt.

L’esforç

L’esforç és molt important. És una cosa que ens costa molt a tots, tenir la constància. Intento inculcar la cultura de l’esforç als meus fills.

Per la Núria escriure li permet treure els seus neguits d’una manera positiva

👉  Visita el nostre servei Logopèdia

*BAUMAN ZYGMUNT. L’Art de la Vida. Edicions Paidós. 2008.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *