La fibrosi quística és una malaltia hereditària provocada per un gen defectuós, que es caracteritza per la formació i acumulació d’un moc espès, localitzat principalment en els pulmons, pàncrees, intestins i fetge. En fisioteràpia ens centrarem a treballar en l’àmbit pulmonar.
El nostre principal objectiu serà proporcionar les eines necessàries perquè el pacient pugui arribar a ser independent en l’aplicació de les tècniques mitjançant el que denominem drenatge autogen.
L’objectiu d’aquesta tècnica és l’eliminació de secrecions mucoses de les vies respiratòries. Perquè els pacients siguin capaços d’arribar a això, primer han d’aprendre a ser conscients de la seva RESPIRACIÓ.
Per a ensenyar a treballar la respiració a nens a tan primerenca edat (a partir de 3-4 anys) se’ls pot explicar mitjançant similituds amb objectes coneguts per a ells. Exemple, col·loquem nosaltres una mà a la zona que vulguem treballar (abdomen, costelles, pit) i li indiquem que ha d’imaginar que té un globus en el seu interior, just sota la nostra mà, de manera que en agafar aire pel nas el nen ha d’inflar aquest globus. També es pot fer similitud imaginant un aparcament i l’aire és com el cotxe que ha d’arribar al seu lloc per a aparcar-lo, aquest lloc estarà just sota on nosaltres li toquem.
D’altra banda, per a treballar l’exhalació (expulsar l’aire) hi ha gran varietat d’alternatives. Algunes d’aquestes poden ser:
• Espelmes: Les podem fer servir, o bé per a bufar fort per a apagar-les de cop o anar deixant anar a poc a poc l’aire perquè es mogui la flama sense apagar-la.
• Globus: A part del fet d’inflar-los podem jugar a passar-nos-els bufant, a aguantar-los surant en l’aire mentre exhalem o bufar-los ben fort per a arribar el més alt que puguem.
• Altres objectes petits i lleugers: Boles de porexpan, paper, o joguines dels nens, que podem col·locar a terra i jugar a fer carreres amb ells havent de moure’ls bufant, o fer concurs de qui ho porta més lluny d’una sola bufada…
