De manera molt àmplia, podem definir la realitat virtual com a un ambient o entorn creat artificialment amb característiques molt semblants a la nostra realitat. Aquest entorn pot modificar-se i es pot interactuar amb ell a través de dispositius que capten la nostra ubicació, moviments i la nostra veu.
Es va originar fa més d’un segle quan es va descobrir que, amb unes lents i miralls disposats d’una manera particular, es podien reproduir imatges amb sensació de profunditat (Estereoscopi de Sir Charles Wheatstone, 1844). Allò va anar evolucionant a través del temps i amb l’ajuda de la informàtica, es van crear sistemes molt avançats d’escenaris virtuals, alguns van arribar a incorporar fins i tot olors (Sensorama®, 1962).
Encara que la seva finalitat era principalment recreativa, amb el temps l’ús de la realitat virtual ha permès avanços importants en molts àmbits. Destacant el popular món dels videojocs, l’educació, el camp militar, l’aeronàutica i, per descomptat, la salut.
Dins del sector sanitari s’ha emprat en la formació de personal per a entrenar procediments de cirurgia, infermeria o emergències; tractament de problemes psicològics com les fòbies (PSIOUS®); en rehabilitació neurològica i de l’aparell locomotor també ha estat de molta utilitat.
Exemples de l’ús de la realitat virtual en rehabilitació
E-Link®: És un sistema de treball per a ser utilitzat en ordinadors de taula, brinda diferents mòduls d’exercicis, amb bons resultats en teràpia ocupacional.
Rehametrics®: És un sistema que ofereix la possibilitat de tractar conjuntament aspectes físics i cognitius. Inclou una càmera per a captar la nostra ubicació i moviment i incorporar-los al món virtual reflectit en una pantalla gran. Molt útil per al treball de la mobilitat i de l’equilibri en pacients.
Avantatges i desavantatges de la realitat virtual en rehabilitació
Avantatges
- Millora l’activitat cerebral, l’equilibri i redueix la percepció del dolor.
- Promou l’autonomia, el pacient pot controlar les seves sessions de treball.
- S’emmagatzemen les dades de cada sessió permetent avaluar el progrés amb dades objectives.
- Ens permet personalitzar les teràpies i intentar adequar-les a la situació evolutiva de cada pacient i a l’entorn desitjat.
- En desenvolupar-se en un ambient divertit, estimula l’adherència – compliment de les metes.
Desavantatges
- Solen ser equips cars.
- Algunes persones grans necessiten més supervisió.
- El component lúdic de joc podria pesar més que l’aspecte terapèutic.
La Corporació Fisiogestión disposa d’aquestes eines tan útils en rehabilitació per a millorar el compliment dels objectius terapèutics d’una manera més entretinguda.
Referències bibliogràfiques 1. Costa MTS, Vieira LP, Barbosa EO, et al. Virtual reality-based exercise with exergames as medicine in different contexts: A short review. Clin Pract Epidemiol Ment Health 2019; 15: 15-20. 2. Peñasco-Martín B, Reyes-Guzmán A, Gil-Agudo A, Bernal-Sahúm A, Pérez-Aguilar B, de la Peña-González AI. Aplicación de la realidad virtual en los aspectos motores de la neurorehabilitación. Rev Neurol. 2010;51:481—8. 3. Viñas-Diz, S, Sobrido-Prieto, M. Realidad virtual con fines terapéuticos en pacientes con ictus: revisión sistemática. Neurología. 2016;31:255–277. 3. Tieri G, Morone G, Paolucci S, Iosa M. Virtual reality in cognitive and motor rehabilitation: facts, fiction and fallacies. Expert Rev Med Devices. 2018;15:107–17. 4. https://biometricsltd.com/elink-spanish.htm 5. https://rehametrics.com/
Emplena aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per a informar-te sobre els serveis en els nostres centres
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish