El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament que es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdura al llarg de tot el cicle vital. És un trastorn plurietiològic, és a dir, diversos factors tant genètics com ambientals, no clarament identificats, són els que afavoreixen la seva aparició.
No obstant això, existeixen altres causes, actualment desconegudes, que donen lloc a alteracions cerebrals molt primerenques. Segons diversos estudis s’estima que el TEA gira al voltant de l’1% de la població, i afecta amb més freqüència els nens que les nenes, en una proporció de 4 a 1.
Les persones que presenten aquest trastorn mostren una sèrie de símptomes relacionats amb la interacció social, la comunicació i la falta de flexibilitat en el raonament i en el seu comportament.
A continuació, es poden observar uns certs SIGNES D’ALERTA característics d’aquest trastorn, segons l’edat cronològica del nen.
Als 3 mesos:
- Absència de somriure afectiu amb els del seu voltant
- Absència de mirada o contacte visual
- Només fixa la seva mirada en estímuls lluminosos
- Plora sense motiu
- Alt grau d’irritabilitat
- No reconeix la veu dels seus pares ni mostra interès per ella
Als 6 mesos:
- Tancar fortament les seves mans (reflex de prensió palmar) sense mirar l’objecte amb el qual es pressiona
- Fascinació per les seves mans i peus
- Absència de vocalització típica dels 6 mesos
- Falta d’expressivitat (ohh, ahh…)
- Disminució dels gestos anteriors al llenguatge, com mossegar…
- Postures anòmales i estranyes
Als 9 mesos:
- Indiferència davant els pares
- No segueix amb la mirada quan s’assenyala
- No mostra postura anticipatòria, com per exemple quan se’l vol agafar en braços
- No plora davant persones estranyes
- Mostra molta sensibilitat davant d’alguns sons (els molesta la música alta, els sorolls…)
- Absència del balboteig imitatiu
- Manca d’interès en jocs interactius simples (com el “cucut”)
Als 12 mesos:
- No assenyala per a demanar allò que l’interessa
- No balboteja ni fa gestos per a comunicar-se (assenyalar o dir adeu amb la mà…)
- No mostra atenció pels altres
- Reaccions emocionals inapropiades
- No mostra interès per les joguines que se li ofereixen
Als 15 mesos:
- No mostra atenció conjunta amb una altra persona
- No mira quan se li parla
- No respon al seu nom
- No diu les seves primeres paraules (mama, papa, aigua…)
Als 18 mesos:
- No té interès pels nens de la seva edat
- No mostra emocions recíproques
- No existeix llenguatge expressiu ni comprensiu (retard en el desenvolupament del llenguatge)
- Repetició de paraules i frases que ha escoltat amb anterioritat (ecolàlia)
- Formes repetitives del joc (alinear coses, obrir i tancar…)
Als 24 mesos:
- No imita
- No importa interès pels altres (adults o nens)
- Moviments i conductes repetitives i inflexibles (no accepten el canvi de la seva rutina, entorn…)
- Rebequeries freqüents
- Absència total del joc simbòlic (fer que parla per telèfon, com si prepara el menjar…)
- Ús peculiar de les seves joguines
- No diu frases espontànies de dues o més paraules
Hem de destacar, que lògicament, no hi ha dues persones amb TEA iguals, ja que aquest dependrà del seu propi desenvolupament personal i dels suports que pugui tenir, així com de si presenta o no discapacitat intel·lectual associada i també del seu nivell de desenvolupament del llenguatge. Per tant, cada nen pot presentar uns símptomes diferents.
En el cas que existeixi una discapacitat intel·lectual, s’han de tenir en compte uns símptomes secundaris, que poden ser:
- Hiperactivitat (a la infància)
- Hipoactivitat (adolescència i edat adulta)
- Canvis d’humor descontrolats (humor làbil)
- Baixa tolerància a la frustració
- Crisis d’agitació (amb causa aparent o sense)
- Impulsivitat
- Autoagressivitat
- Conductes agressives cap als altres (heteroagressivitat)
- Alteracions del son
- Trastorns alimentaris (molt selectius, els hi costa adaptar-se a diferents textures)
- Crisis epilèptiques (20-25% de la població total)
Amb la finalitat de millorar el pronòstic de les persones afectades per TEA, és molt important realitzar un diagnòstic precoç que és la clau per a accedir com més aviat millor a una atenció precoç específica i especialitzada, que resulta essencial per a afavorir el desenvolupament i la qualitat de vida dels nens i nenes amb autisme, al mateix temps que afavoreix el benestar emocional de les famílies.
Per a això, és fonamental realitzar una valoració diagnòstica exhaustiva com més aviat millor, amb l’objectiu de descartar o confirmar el diagnòstic.
Com ha de ser el programa d’intervenció?
Els programes d’intervenció han de ser integrals (dirigits a totes les àrees evolutives i als diferents contextos) i tenir molt en compte les característiques individuals de cada persona. La coordinació entre els diferents professionals (pediatra, neuròleg, psicòleg, logopeda, fisioterapeuta…) i els serveis que atenen el nen/nena afectat, ha de ser molt efectiva i és recomanable que un dels professionals implicats actuï com a referent, amb la clara missió de coordinar les diferents actuacions i convertir-se en l’interlocutor preferent de la família.
Pel que fa a la família, és molt important que els pares rebin assessorament i el suport adequat, i que s’elabori un programa per a la llar, en el qual es descriguin els objectius específics i la metodologia de treball.