Andrea Villanueva té 15 anys, és a punt d’acabar 4t de l’ESO i quan sigui gran vol estudiar magisteri, professió que li ha agradat des de petita. Fins al moment no hi ha res poc convencional. No obstant això, Andrea, malgrat la seva joventut, és el clar exemple del que diríem pacient experta.
El pacient expert és aquell que coneix perfectament la seva dolència, patologia, malaltia, fractura… i que amb tots els aprenentatges que rep dels professionals del seu entorn, en aquest cas, fisioterapeuta, traumatòleg, mare… aprèn a prendre consciència del que li succeeix. Aquest fet li proporcionarà un coneixement i autocuidado molt positiu per a la seva recuperació
Andrea és una apassionada del ball, però un dia ballant amb les seves amigues, “se li va anar el genoll” i tot el pes va caure sobre el seu peu. Resultat? Trencament de tíbia i peroné, que va requerir passar pel quiròfan.
LA CONSTÀNCIA DINS I FORA DEL CENTRE
Una fractura severa que li va obligar a anar a recuperació cada dia durant cinc mesos. L’objectiu era que malgrat la limitació dels cargols, Andrea recuperés el màxim possible la mobilitat. I així ha estat. Un període molt intens i de molt, molt treball tant per part de la pacient com de la seva fisioterapeuta, Eli Pillado. Sense deixar-nos l’acompanyament continuo de la mare d’Andrea, Ángeles.
Andrea ens explica que no només treballava en el centre, sinó que a casa seguia practicant els exercicis que li havien ensenyat. Va idear ajudes tècniques casolanes que li van permetre fer les mateixes pràctiques que en rehabilitació:
- Peses fetes amb una mitjana plena d’arròs
- Per al corró utilitzava un desodorant
- I amb un cinturó de barnús va fer els exercicis de la corda
Ella era molt conscient de les pràctiques que havia de fer i quin era la diferència entre els exercicis amb i sense força: “Els exercicis sense força o descàrrega són exercicis que no fas tant moviment amb el peu. I els que comporten força, comences a recolzar el peu, i a donar-li força. Deixes tot el pes damunt del peu”
UN CAMÍ GENS FÀCIL
Com dèiem aquesta recuperació no hauria estat possible sense l’estimable ajuda de la seva mare, Ángeles, i sobretot de la seva fisioterapeuta, i ara una gran amiga, Eli. Com elles mateixes apunten, han estat mesos de molt sofriment, treball, baixons, felicitat i estancament…
I què passa quan s’arriba a la fase d’estancament en un tractament? Des del punt de vista del fisioterapeuta, Eli Pillado ho té clar: “Quan hi ha un estancament en el tractament i el pacient no avança, més que mai tu mateix has de creure’t que aniràs a més, confiar en les capacitats d’un mateix, en el teu criteri i en el que tu pots fer, i com motivar al teu pacient … moure’t, buscar referències, consultar”.
El binomi pacient i fisioterapeuta és crucial. La constància, la paciència i la confiança entre les dues parts és fonamental per a una bona recuperació. I l’Eli i l’Andrea ho representen a la perfecció.
Andrea comença l’entrevista dient-me que és molt tímida i que li costa explicar les coses. No obstant això, després del que ens ha explicat i com ho ha fet, solament podem felicitar-la. L’esforç, la tenacitat i la lluita que ha realitzat durant un any, finalment tindrà la seva recompensa: tornar a ballar, la seva gran passió.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish