El dolor d’esquena normalment l’associem a una molèstia física. Però saps què hi ha un tipus de dolor emocional? Recorda que part dels bloquejos anímics succeeixen a l’esquena.
No et perdis aquest didàctic vídeo on explica amb més profunditat el dolor no mecànic de l’esquena.
Els efectes de l’ESTRÈS en l’entorn LABORAL se solen relacionar amb una disminució important del rendiment professional o de síndrome d’esgotament professional, menor capacitat de concentració, fallades de memòria, i falta d’interès en el treball, la qual cosa comporta a la desmoralització del pacient. L’estrès perllongat produeix una gran càrrega sobre els sistemes de l’organisme, més concretament en el cor, gots sanguinis, suprarenal i sistema immunitari. Les cèl·lules cerebrals es comuniquen entre si mitjançant missatgers químics (neurotransmissors), si estem exposats a nivells alts d’estrès aquesta comunicació pot deteriorar-se i provocar una disfunció en l’organisme.
L’estrès pot provocar efectes perjudicials a llarg termini:
-Aparició de malalties cardiovasculars, com la isquèmia, infart de miocardi, arítmies, hipertensió, i malaltia vascular cerebral. Alguns estudis observacionals han suggerit que els elements d’estrès ambientals crònics, incloent la tensió en el treball i la falta de suport social, produeixen elevació de la pressió arterial.
–Lesió del teixit muscular (tensió muscular a la zona alta del cos, que desencadena mal de cap o migranya).
–Infertilitat, disminució del libido.
-Inhibició de la resposta inflamatòria que dificulta la regeneració del teixit lesionat.
-La supressió de la resposta immunitària que li fa més vulnerable a les infeccions (virus, microbis, fongs…).
-Símptomes psicològics: ansietat, irritabilitat, depressió, una menor capacitat de concentració i fallades de memòria.
-Trastorns digestius (anorèxia, bulímia, síndrome de còlon irritable).
El tractament de l’estrès implica l’ús de diferents tècniques i teràpies per reduir la quantitat d’estrès al que és sotmès l’organisme i contrarestar els seus efectes: exercicis de respiració i exercicis físics com el Ioga, TaiChi, Qi Gong, musicoteràpia, exercicis aeròbics (milloren el sistema circulatori, respiratori i el sistema nerviós), alimentació equilibrada i Acupuntura. L’Acupuntura contraresta l’ansietat, estimula la resposta de la relaxació i actua sobre el sistema nerviós central, estimula l’alliberament de serotonina (neurotransmissor que pot estar disminuït per l’estrès perllongat i que està relacionat amb l’ansietat, angoixa, insomni i pors).
Ignaci Ullod
Fisioterapeuta i acupuntor
La disfèmia, coneguda comunament com a quequesa, és l’alteració de la fluència verbal que es caracteritza per una expressió amb repeticions de sons, paraules, frases i bloquejos, on el ritme del parla es veu interromput de manera més o menys brusca.
En les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge, entre els 2 i els 5 anys, s’observa que els nens interrompen amb freqüència el seu discurs amb pauses i repeticions. Aquest tipus de dificultat és anomenat disfèmia o quequesa evolutiva. No cal preocupar-se per aquesta disfèmia evolutiva, solen presentar-la un gran nombre de nens i no es considera patològica o un trastorn del parla, simplement un estadi transitori pel qual alguns nens passen.
És important no generar ansietat al voltant d’aquest quequeig, ja que anirà desapareixent a mesura que el nen desenvolupi més seguretat en relació al llenguatge que està adquirint. Per ajudar al nen seria adequat no acabar les seves frases o paraules, ni anticipar-se al que vol explicar. Donar-li el temps que necessiti per acabar la frase i sobretot no explicitar el quequeig que presenta, simplement esperar pacientment al fet que acabi de comunicar-se i així no generar angoixa, evitant que el nen visqui aquestes situacions comunicatives negativament.
La disfèmia evolutiva pot donar-se per diverses raons:
– perquè el nen encara no domina la coordinació dels òrgans participants de la parla
– perquè no recorda aquella paraula que precisa
– perquè vol reformular l’oració
– De vegades simplement és perquè intenta parlar tan ràpid com va el seu pensament o a causa de cert nerviosisme i inseguretat depenent del receptor i l’entorn en el qual es troba.
Sí que és veritat que si aquesta disfèmia es perllonga en el temps i persisteix després dels 5 anys faria falta consultar al pediatre i posteriorment a un logopeda per valorar aquesta quequesa i orientar als pares amb el tractament.
Lucía López
Logopeda
Descobreix què és l’ergonomia i com pots adaptar-la en el teu dia a dia amb la finalitat de prevenir dolors d’esquena i altres dolències innecessàries.
La dislèxia és la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura i/o del càlcul, comprometent a tots o alguns dels mecanismes implicats. Associat a problemes de coordinació motora, de memòria immediata i d’atenció.
En el DSM-IV es denomina Trastorn de la Lectura. Una dificultat no vinculada a una intel·ligència límit ni per sota de la normalitat. Destacar que és una de les causes més preocupants del fracàs escolar, atès que s’estima que afecta entre un 5 i 17´5% de la població.
La detecció i la intervenció de l’especialista és determinant, per aquest motiu, la intervenció logopédica primerenca ajuda i acompanya en aquest dificultós aprenentatge.
L’autoestima, la no frustració i no afegir pressions en el camí d’aquests nens és decisiu per a ells. No atribuir immaduresa, mandra o falta de voluntat. Donem COMPRENSIÓ i RESPECTE. Els pares dels nens dislèxics i els mestres són de summa importància en el procés.
RECOMANACIONS
A casa:
– treballar en un lloc tranquil
– establir un horari de treball i mantenir-ho, si pot ser, sense interrupcions
– ajudar a organitzar-se: planificar les tasques i supervisar-les
– mantenir rutines
– en els deures és prioritària la qualitat a la quantitat
En el col·legi:
– situar-ho en primera fila
– evitar que llegeixi en veu alta, potenciar la lectura preparada
– potenciar el redactat amb frases curtes
– limitar continguts
– limitar la quantitat de deures
– evitar la còpia dels enunciats dels exercicis
– definir les normes d’ortografia que es treballessin i per tant les que se li valoressin
– no penalitzar l’ortografia
– no corregir els errors en vermell
– evitar tasques en les quals hagi d’escoltar i escriure
– acceptar que es distreu més freqüentment
– donar més temps en les tasques escrites o en els exàmens, la lentitud escrivint li dificulta mostrar tot el contingut que sap.
– Realitzar exàmens oralment i no més d’un al dia
– adaptar els textos
– potenciar l’aprenentatge de la llengua estrangera oralment. És l’assignatura que més els costa.
– fomentar enfront de la resta de la classe altres aptituds en les quals destaca el nen
– ensenyar a realitzar mapes conceptuals, esquemes i resums.
Per a tots:
– utilitzar SEMPRE el reforç positiu
– repetir les instruccions, sent aquestes clares i precises
– establir límits
– motivar
– evitar sentiments de frustració
– transmetre que les dificultats que tenen en l’aprenentatge escolar són una petita i transitòria parcel·la de la seva persona i de la seva vida. El benestar i la felicitat han d’estar per sobre de l’aprenentatge escolar.
Font:
• Associació dislèxia i família.
• Dr. Josep Artigas. Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell
Marta Sánchez
Logopeda
