La disfèmia, coneguda comunament com a quequesa, és l’alteració de la fluència verbal que es caracteritza per una expressió amb repeticions de sons, paraules, frases i bloquejos, on el ritme del parla es veu interromput de manera més o menys brusca.
En les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge, entre els 2 i els 5 anys, s’observa que els nens interrompen amb freqüència el seu discurs amb pauses i repeticions. Aquest tipus de dificultat és anomenat disfèmia o quequesa evolutiva. No cal preocupar-se per aquesta disfèmia evolutiva, solen presentar-la un gran nombre de nens i no es considera patològica o un trastorn del parla, simplement un estadi transitori pel qual alguns nens passen.
És important no generar ansietat al voltant d’aquest quequeig, ja que anirà desapareixent a mesura que el nen desenvolupi més seguretat en relació al llenguatge que està adquirint. Per ajudar al nen seria adequat no acabar les seves frases o paraules, ni anticipar-se al que vol explicar. Donar-li el temps que necessiti per acabar la frase i sobretot no explicitar el quequeig que presenta, simplement esperar pacientment al fet que acabi de comunicar-se i així no generar angoixa, evitant que el nen visqui aquestes situacions comunicatives negativament.
La disfèmia evolutiva pot donar-se per diverses raons:
– perquè el nen encara no domina la coordinació dels òrgans participants de la parla
– perquè no recorda aquella paraula que precisa
– perquè vol reformular l’oració
– De vegades simplement és perquè intenta parlar tan ràpid com va el seu pensament o a causa de cert nerviosisme i inseguretat depenent del receptor i l’entorn en el qual es troba.
Sí que és veritat que si aquesta disfèmia es perllonga en el temps i persisteix després dels 5 anys faria falta consultar al pediatre i posteriorment a un logopeda per valorar aquesta quequesa i orientar als pares amb el tractament.
Lucía López
Logopeda
