Uns dels símptomes més freqüents de la malaltia és la dispnea, però sabem que és i com controlar-la?
En aquest post us ho expliquem!
La dispnea es pot definir com la sensació subjectiva d’ofec, de fatiga, de dificultat respiratòria o de falta d’aire.
En condicions normals podem tenir aquesta sensació davant d’un exercici físic intens, però en algunes malalties respiratòries, entre elles, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), pot aparèixer en activitats menys intenses com en pujar i baixar escales, en pujar pendents poc pronunciades, en caminar al propi pas, en les activitats de la vida diària (dutxar-se, vestir-se, menjar) o inclús en repòs.
La dispnea ens porta a fer una respiració ràpida a través de la boca i movent poca quantitat d’aire, la qual cosa ens porta, sí no ho corregim, a un cercle viciós de major esforç i major sensació d’ofec.
Què podem fer per a controlar-la?
Hem de col·locar el cos en una posició de relaxació i establir una respiració on moguem volums més grans d’aire respirant menys vegades i portant la respiració al nas, ja que és l’entrada del sistema respiratori.
Les postures que utilitzarem es coneixen com a postures antidispnèiques o postures per alleugerir la dispnea. Per exemple: ens podem asseure en un seient, amb els peus recolzats a terra, l’esquena recolzada en el respatller, les espatlles relaxades i el dors de les mans a sobre de les cuixes, llavors hem de fer una inspiració (entrada d’aire) lenta pel nas i fer una espiració (sortida d’aire) també lenta per la boca amb els llavis mig tancats com si volguéssim moure la flama d’una espelma.
Sí l’ofec és intens, al principi costarà fer aquesta respiració amb una sola entrada i una sola sortida d’aire, però podem començar fent inspiracions, per exemple, en tres temps “1, 2, 3”, i una espiració llarga. I a mesura que ens sentim més còmodes, arribar a una sola entrada i una sola sortida.
Aquesta situació pot ser molt angoixant, per això es recomana practicar-la en moments on no tinguem tanta dispnea.
Si l’ofec apareix quan estem al carrer i no tenim la possibilitat de seure, també podem buscar una paret on recolzar l’esquena, situem els peus lleugerament per davant del cos, relaxem les espatlles i apliquem la mateixa respiració d’abans.
És important no deixar que l’ofec s’intensifiqui abans de prendre mesures com fer servir l’inhalador de rescat o controlar la respiració perquè ens costarà més aconseguir-ho.
La fisioteràpia respiratòria pot ajudar molt a controlar i millorar la malaltia. Consulta sempre amb especialistes en la matèria perquè et puguin assessorar i fer un pla adaptat a les teves necessitats.