Com ens referíem en Canvi emocional després d’un ictus, l’ictus és una malaltia neurològica, ocasionada per l’alteració de la circulació de la sang en el cervell. Els símptomes són diferents, depenent de la zona del cervell afectada i el grau.
Afàsia
L’AFÀSIA és el trastorn del llenguatge (després d’haver estat adquirit) que apareix com a conseqüència d’una lesió del sistema nerviós central. Produint defecte o pèrdua de la facultat d’expressió, parlada, escrita o mímica; impossibilitant l’expressió i/o la comprensió verbal.
“Etimològicament el terme AFÀSIA prové del grec A-PHÁSIS i ve a significar privació de la paraula, entenent aquesta, no només com a paraula de llenguatge, sinó del llenguatge com a comunicació”. RONDAL J.A i SERON J. (1988). Transtorns del llenguatge I. Barcelona, Paidós, vol1.
Què comporta aquest trastorn?
El trastorn afàsic comporta l’afectació o pèrdua de les funcions lingüístiques i de la pròpia comunicació. La percepció del pacient respecte a la realitat, de l’entorn familiar i les relacions socials es veu alterada, produint en major o menor nivell: ansietat, frustració, impotència i en ocasions depressió.
Com ja vam dir en l’anterior post: Els familiars i amics han de transmetre tolerància, afecte, afecte i molta comprensió.
Un cas real
Olga Miguélez Domingo assisteix a reeducació logopèdica des de fa un any i mig.
El passat 15 de maig de 2015 va patir un ictus amb afectació de l’hemisferi esquerre del cervell. Va ser intervinguda quirúrgicament per cateterisme a l’Hospital Clínic de Barcelona. Al cap d’una setmana va ser donada d’alta i va començar logopèdia en el nostre centre.
Inicialment presentava dificultat per trobar el nom a les paraules (anòmia), el seu llenguatge era hipofluent i el ritme del parla molt més lent, així com la intensitat de la veu.
L’evolució ha estat positiva, ha millorat notablement en denominació, en ritme i en la intensitat del parla. No obstant això, l’Olga ens explica com se sent en les relacions socials i familiars.
L’Olga té 48 anys, està casada i té dos fills de 8 i 4 anys. Llicenciada en Empresarials. Treballa amb la seva germana al capdavant d’un negoci familiar de vint-i-cinc treballadors, d’on es va incorporar als 4 mesos d’haver patit l’ictus.
L’abans i el després d’un ictus
Jo abans tenia una facilitat innata…era eloqüent…i ara això em falta.
Per exemple, vaig pel carrer i veig a la mamà d’un company dels meus fills, vull dir-li alguna cosa i mentre penso el què vaig a dir, ja m’ha dit adéu i s’ha anat.
He perdut la capacitat d’improvisació…si vull fer una gràcia JA!, no puc
Abans de dir una paraula, si és complicada, ja m’atabalo…
Necessito temps.
El meu entorn directe està compost pels meus fills, el meu marit i la meva germana. La resta van en un altre “munt”.
Als meus fills crec que no els ha afectat el meu post-ictus… A mi sí pel que fa a ells, sóc menys tolerant i tinc menys paciència i a conseqüència els vaig menys al darrere, sóc més permissiva…Al principi em cansava molt, tenien 3 i 7 anys…
El meu marit em va cuidar molt quan vaig sortir de l’hospital, però a mesura que vaig anar millorant…se li oblida que havia sofert un ictus i que aquest porta amb ell conseqüències. Tinc menys paciència, i tinc la necessitat de dir les coses diferent…si discutim dic les coses diferent i les “rebo” diferent.
Amb la meva germana ha estat semblant que amb el meu marit, encara que ella m’ha sobreprotegit més temps. En canvi ara molt sovint tenim confrontacions…no hi ha un punt d’acord, abans ho buscàvem, ara no…Abans discutíem fins que una guanyava, ara jo ja no vull ni discutir i això ella no ho entén…
ABANS era meticulosa i exigent, ARA sóc meticulosa però amb menys energia
L’ICTUS m’ha ajudat com persona…coses a les quals li donava molta importància, ara no tanta…Per força he après a relativitzar, ja sabia que es podia fer però no ho aplicava…
L’Olga d’ABANS i la d’ARA és diferent
Com a logopeda he conegut a l’Olga d’ARA, un encant de pacient, una mare exemplar i una persona que tinc la gran sort que fa un any i mitjà entrés per la porta de la meva sala de logopèdia.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish