Les ones de xoc són ones acústiques que es caracteritzen per generar un augment brusc de pressió, en molt curt espai de temps i una baixada igualment brusca, arribant fins a pressions negatives, per finalment tornar a normalitzar-se (això seria quelcom similar a aquell efecte que percebem en explotar-nos molt a prop un petard, i la ona expansiva que genera).
Densitat de flux energètic
En els teixits vius, aquestes ones de pressió tenen un efecte directe, ja que transporten una determinada quantitat de energia, que anomenen densitat de flux energètic, i que depèn tant de la “potència” de l’aparell emissor, com de la superfície sobre la que actua.
Tipus de teixits
Els diferents teixits del cós humà, tenen diferent resistència, o capacitat per absorbir aquesta energia, degut a la seva diferent impedància acústica. I això encara en posa més de manifest a les zones de transició entre diferents teixits, i més encara si parlem de teixits amb contingut d’aire o aigua (budells, pulmó). Evitant doncs aquells òrgans o aquelles situacions (procés inflamatori amb gran component de edema, embaràs …) en que hi ha una gran diferència de impedància acústica entre els teixits, les ones de xoc són segures.
Com actuen aquestes ones en el nostre organisme?
Doncs bé, amb els anys hem passat d’una teoria purament mecànica (les ones de xoc provoquen petites lesions en l’àrea que s’apliquen, per afavorir posteriorment la curació), ha demostrat no ser totalment exacta, a una teoria biològica, basada en la transformació d’aquest estímul mecànic en una autèntica resposta biològica dins dels teixits (fenomen de mencanotransducció), que propicia l’activació a nivell del nucli de la cèl·lula de factors de creixement., i d’aquesta manera afavoreix la regeneració del teixit que estem tractant.
On podem fer servir les ones de xoc?
Sembla clar, que, vistes les característiques de les ones de xoc on més útils ens resultaran seran a les zones de transició entre dos teixits, per tant ens poden resultar especialment útils en el tractament d’aquelles tendinopaties més superficials a la zona d’inserció. Ens resulten especialment útils en aquells processos on el teixit ha perdut les seves característiques: tendinopaties degeneratives, tendinopaties càlciques, precisament per aquesta major absorció de l’energia en aquestes zones de transició.
Així doncs, podem dir que les ones de xoc ens resulten molt útils en el tractament de les tendinopaties superficials, en fase crònica, però, donat que una de les característiques que les fan tenir “mala fama”, es que poden provocar dolor durant la seva aplicació, per tant no ho triarem com un tractament de primera elecció, si no en aquells casos en que no hem obtingut resposta òptima amb d’altres.
En resum podríem dir que les ones de xoc són una excel·lent elecció en aquelles lesions tendinoses, cronificades, amb degeneració del teixit, o calcificades, y que no han millorat amb altres tractaments. En qualsevol cas, s’ha de valorar individualment cada patologia.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish