Sabem que les alteracions més freqüents en el ICTUS són alteracions en la parla, en les funcions executives i en la mobilitat d’un costat del cos.
Però la persona no és únicament una part física i una part comunicativa, sinó que és una suma de components físics, sensorials, perceptius, cognitius, emocionals, i socials.
Potser llavors que un dèficit emocional ens afecti en el dèficit físic, o a l’inrevés?
La resposta clarament és SÍ, tots aquests aspectes es relacionen entre ells. En l’àmbit social, s’ha de tenir en compte quins rols tenia en la seva vida quotidiana la persona abans de tenir una alteració cognitiva o física. És possible que aquesta persona sigui treballador, estudiant, el pare, o cuidador. Que tingués uns hàbits i unes rutines que estava acostumat a fer… com podria ser jugar a cartes, sortir a passejar, parlar. Un Ictus, pot alterar tots aquests aspectes de la persona, per causes de l’alteració física o comunicatives. Vist així, podem arribar a preveure, perquè la persona també s’altera a nivell emocional: li irrompen canvis molt grans en la vida que tenia i necessita un procés d’adaptació.
I això pot afectar a la comunicació i a l’entorn social de la persona?
Serà necessari que l’entorn familiar s’adapti, que seran els primers que veuran disminuïdes les seves capacitats, o veuran canvis en el seu caràcter. Però pot necessitar també una adaptació del seu entorn laboral (si hi havia), entorn social, o físic per adaptar-se a les seves noves necessitats.
Quan tractem a una persona amb alguna alteració cognitiva, hem de tenir en compte tots aquests aspectes, com era la seva vida abans de la lesió, com li han afectat aquests canvis, i com els ha assimilat, ja que pot ser que disminueixen les millores de la rehabilitació per una afectació emocional.
Cal tractar a la persona tenint en compte tots aquests aspectes i evitar tractar-la amb menor importància o com si es tractés d’un nen petit. Probablement no tindrà els mateixos rols que abans, però hem de fer-li sentir que estem per ajudar en el que necessiti, sense que perdi el seu paper ni l’autonomia que pugui mantenir.
Una persona, igual que una construcció, no es forma amb una sola peça, i no hem d’oblidar-nos de cap àmbit, doncs solament amb totes les parts la persona és ella mateixa.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish