Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica

La Societat Espanyola de Patologia de l’ Aparell Respiratori ( SEPAR ) defineix la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) com una ” pneumopatia caracteritzada per la presència d’una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri causada principalment, per la reacció inflamatòria al fum del tabac.”

Les alteracions de les vies aèries ( bronquitis , bronquiolitis ) i del teixit ( emfisema ) poden coexistir en proporcions diferents a les persones afectes de MPOC.

La bronquitis crònica es defineix clínicament per la presència de tos i expectoració durant més de 3 mesos a l’any i durant més de dos anys consecutius , no degudes a altres causes conegudes, segons SEPAR.

L’emfisema pulmonar és una malaltia definida com l’engrandiment permanent dels espais més petits als bronquis terminals, amb destrucció del teixit.

Actualment i segons EPI – SCAN, s’estima que 2.185.764 espanyols pateixen MPOC amb una major prevalença d’edat entre 40 i 80 anys. Per sexes, les xifres corresponen a 1.571,868 homes i 628,102 dones.

Tot i així s’estima que un 73% de la població no es troba diagnosticada i que per tant, no reben cap tractament.

El tabaquisme constitueix el principal factor casual i de risc de la MPOC.

Símptomes

Els símptomes més freqüents de la MPOC són la dispnea ( falta d’aire ) (en estadis més avançats) , l’expectoració anormal i la tos crònica

Diagnòstic

El diagnòstic de la malaltia MPOC se sospita davant de qualsevol pacient , que presenti els símptomes propis de la malaltia que són la dispnea ( falta d’aire ) , l’expectoració anormal i la tos crònica, cal realitzar un estudi multidimensional amb altres variables clíniques importants per la valoració de la malaltia.
La espirometria forçada és la prova diagnòstica per excel·lència, ja que és la forma més estandarditzada , reproduïble i objectiva de mesurar l’obstrucció al flux aeri.

La gasometria arterial és, juntament amb l’espirometria , una de les proves considerades bàsiques per mesurar la funció pulmonar.

Les proves d’exercici proporcionen una informació útil sobre l’impacte de la malaltia , tenen un valor pronòstic i estan directament relacionades amb la capacitat física que posseeix el pacient. Hi ha altres estudis funcionals respiratoris indicats davant les sospita de possibles altres afeccions en el pacient relacionades amb la malaltia.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *