A l’intestí resideix la població més gran de microorganismes dominada per bacteris, però també inclou poblacions comensals de fongs, virus, arqueges i protistos, que es denomina microbiota intestinal.
La microbiota intestinal (antigament anomenada “flora intestinal”) és un ecosistema microbià que participa en la comunicació entre l’intestí i el cervell, per tant, té un paper decisiu en la nostra salut.
La xarxa de comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal i el sistema nerviós central (SNC) és l’eix intestí-cervell (GBA). En aquesta comunicació bidireccional, el cervell pot afectar la composició de la microbiota intestinal i les funcions que realitzen els bacteris a l’intestí com poden ser:
- La descomposició d’aliments
- La producció de nutrients
- Regulació del sistema immunitari
- Protecció enfront de patògens
També pot succeir el contrari, un desequilibri de la microbiota intestinal pot influir en el cervell mitjançant la producció de neurotransmissors com la serotonina, dopamina, histamina i GABA.
En conseqüència, els bacteris intestinals podrien exercir un paper crucial en l’estat d’ànim: ansietat o depressió. Per exemple, la serotonina és una hormona que es produeix majoritàriament a l’intestí, i té una gran influència en l’estat anímic, proporcionant-nos serenitat i bon humor.
Què és la disbiosi intestinal?
És un desequilibri quantitatiu o qualitatiu de la microbiota intestinal. Per exemple; alguna espècie de bacteris de la microbiota intestinal pot créixer en excés, afeblint i reduint el número d’altres espècies de bacteris beneficiosos de la microbiota intestinal.
Per què es produeix la disbiosi intestinal?
- Alimentació inadequada (excés de farines refinades, sucres, edulcorants, excés de proteïna animal, grasses saturades i ultra processats).
- Medicaments (especialment l’abús d’antibiòtics).
- Gastroenteritis.
- Estrès.
- Higiene.
- Alcohol.
- Microbiota oral que influeix en la microbiota intestinal.
- Envelliment.
Si no tractem adequadament la disbiosi intestinal, aquesta pot acabar evolucionant cap a un intestí permeable.
En el pròxim post ens endinsarem en la Síndrome de l’Intestí permeable, i les seves possibilitats de tractament.
Referències bibliogràfiques:
1-Tomislav Meštrović, Hana Čipčić Paljetak Mihaela Perić, Anja Baresic, and Donatella Verbanacario Matijasic. Gut Microbiota beyond Bacteria—Mycobiome, Virome, Archaeome, and Eukaryotic Parasites in IBD M, 2020 April 21 (8)
2-David Rojo, Celia Méndez-García, Beata Anna Raczkowska, Rafael Bargiela, Andrés Moya, Manuel Ferrer, & Coral Barbas. (2017). Exploring the human microbiome from multiple perspectives: factors altering its composition and function, FEMS Microbiology Reviews. 41(4):453–478. https://doi.org/10.1093/femsre/fuw046
3- Carabotti, M., Scirocco, A., Maselli, M. A., & Severi, C. (2015). The gut-brain axis: interactions between enteric microbiota, central and enteric nervous systems. Annals of Gastroenterology: Quarterly Publication of the Hellenic Society of Gastroenterology, 28(2), 203–209
4- Boulangé, C. L., Neves, A. L., Chilloux, J., Nicholson, J. K., & Dumas, M.-E. (2016). Impact of the gut microbiota on in!ammation, obesity, and metabolic disease. Genome Medicine, 8, 42.
5-Lach G, Schellekens H, Dinan TG, Cryan JF. (2018). Anxiety, Depression, and the Microbiome: A Role for Gut Peptides. Neurotherapeutics 15(1):36-59. https://doi.org/10.1007/s13311-017-0585
6- Clapp, M., Aurora, N., Herrera, L., Bhatia, M., Wilen, E., Wake!eld, S. (2017). Gut microbiota’s e#ect on mental health: The gut-brain axis. Clinics and Practice, 7(4), 987. http://doi.org/10.4081/cp.2017.987
7- David LA1, Maurice CF2, Carmody RN2, Gootenberg DB2, Button JE2, Wolfe BE2, Ling AV3, Devlin AS4, Varma Y4, Fischbach MA4, Biddinger SB3, Dutton RJ2, Turnbaugh PJ2.Diet rapidly and reproducibly alters the human gut microbiome.2014 Jan 23;505(7484):
Pots consultar els nostres serveis de fisioteràpia a la nostre xarxa de centres o omplir aquest formulari i et contactarem.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish