Un ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Pot ser de dos tipus:
- Isquèmic: Quan es tapona una artèria del cervell i la sang no arriba a tot arreu.
- Hemorràgic: Quan una artèria cerebral es trenca i hi ha una hemorràgia.
En qualsevol dels dos casos, la sang no arriba amb la quantitat necessària a algunes zones del cervell i aquestes es lesionen.
Encara que l’ictus és una malaltia que afecta el cervell, pot afectar a tot el cos. Algunes de les afectacions que pot produir són la paràlisi d’una part del cos, dificultat de moviment, dèficits cognitius, alteració de l’equilibri, problemes de la parla, alteracions emocionals, dificultats per a dur a terme activitats de la vida diària, incontinència urinària i dolor.
Segons la zona afectada del cervell apareixeran uns dèficits o uns altres.
Què ens pot aportar la fisioteràpia després d’un ictus?
L’objectiu de la fisioteràpia després d’un ictus és maximitzar la recuperació del moviment i de l’autonomia de la persona afectada, minimitzant les complicacions secundàries, facilitant la reintegració familiar i sociolaboral i assolint la màxima qualitat de vida possible.
El fisioterapeuta utilitzarà diferents tècniques i estratègies de tractament per tal de millorar el to o la força muscular, la sensibilitat, l’equilibri, la marxa o el dolor. Per tal d’escollir la tècnica més adequada per cada pacient, el fisioterapeuta realitzarà una valoració per tal de marcar uns objectius terapèutics de forma conjunta amb el pacient. D’acord amb aquests objectius, s’escollirà el tractament més adequat.
És imprescindible començar el tractament al més aviat possible. Un cop es té l’alta hospitalària s’ha de continuar fent tractament en l’àmbit ambulatori (anant a algun centre rehabilitador) o en l’àmbit domiciliari (si es tenen dificultats per desplaçar-se).
La importància del tractament multidisciplinari
Per tal que el tractament sigui el més eficient possible, caldrà que aquest es porti a terme mitjançant un equip multidisciplinari, és a dir, que hi intervinguin diferents especialistes (no tan sols el fisioterapeuta), com ara el metge rehabilitador, el terapeuta ocupacional, el logopeda, el treballador social o el neuropsicòleg, per tal que cadascú des del seu àmbit pugui intervenir per ajudar a assolir la màxima qualitat de vida del pacient.
Cada professional hi intervindrà segons l’evolució de la malaltia i les necessitats que se’n derivin en cada moment. A més, no podem oblidar la importància de la col·laboració de la família i del pacient, en totes les parts del procés.
Altres post del blog que també poden ser d’interés
Bibliografia
- Strokes M, Stack E. Fisioterapia en la rehabilitación neurológica. 3a ed. Barcelona: Ed. Elsevier; 2013.
- Bisbe M, Santoyo C, Segarra V. Fisioterapia en neurologia. Madrid: Ed. Médica Panamericana; 2009.
- Murie-Fernández M, Irimia P, Martínez-Vila E, Meyer MJ, Teasell R. Neurorrehabilitación tras el ictus. Neurologia. 2010; 25 (3): 189-196.
- López-Liria R, Ferre-Salmerón R, Arrebola-López C, Gobernado-Cabero MA, Padilla-Góngora D. Rehabilitación domiciliaria en la recuperación funcional de los pacientes con enfermedad cerebrovascular. Rev Neurologia. 2013; 56: 601-7.
- Pla Director de la Malaltia Cerebral. Superar l’ictus, Guia adreçada a les persones afectades d’una malaltia vascular cerebral i als seus familiars i cuidadors. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2016.
A Fisiogestión comptem amb més de 300 professionals en el servei de rehabilitació domiciliària.
Emplena aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per a informar-te.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish