Pilates versus RHB sòl pelvià

Quan finalitzes una carrera com la de fisioterapeuta, igual que passa amb tantes altres, saps molt però en realitat no saps res. Generalment acabes treballant en un camp específic, però sobretot has de tenir clar que la panacea no existeix. En el meu cas, va ser el consell d’una gran professional i companya la que em va encaminar a dedicar-me a la Rehabilitació (RH)B del sòl pelvià.

Darrerament, en la meva pràctica professional, havia sentit a parlar del mètode Pilates per part de moltes de les pacients. Encara recordo que quan m’explicaven com realitzaven la pràctica d’exercicis abdominals, em posava les mans al cap i els hi contraindicava totalment, perquè creia francament que empitjorava la qualitat d’aquest, encara desconegut múscul, que s’encarrega entre d’altres coses de la continència urinària, de gasos i fecal.

Fotograma_0046_COL_TAB_E4

Actualment estic formant-me en el mètode de Peak Pilates a la Fundació Universitària del Bages i gràcies a la bona docència que estic rebent puc dir que aquest mètode ben realitzat i executat no empitjora l’estat del múscul del sòl pelvià, però no ens enganyem, tampoc és un mètode per enfortir-lo.

Un exemple pràctic seria com indicar fer series abdominals a una persona amb problemes de incontinència urinària. Al exercici Single Leg Stretch que es practica a Peak Pilates, indicaríem activar bé la cullera o Scuup, sempre pensant amb una línia de botons que hem de cordar que van del pubis fins l’estern a la vegada que realitzem l’exercici amb cames i braços simultàniament. És un exercici que implica una pressió abdominal important, per lo que a més a més indicaríem fer contracció perineal. 

Com a conclusió, informar com a fisioterapeuta que si hi ha cap alteració muscular a nivell pelvià cal iniciar RHB per tal de conèixer i activar bé, però no cal contraindicar un mètode d’entrenament com és el Pilates, donat que tal i com diria Joseph Pilates ‘hem de concentrar-nos en els moviments correctes cada cop que es realitza l’exercici; si es fan de forma inadequada, es perden tots els beneficis vitals del seu valor’.

Afegir finalment que un dels beneficis de la RHB del sòl pelvià, és el de millorar l’autoestima i els sentiments de confiança en un mateix, aspectes freqüentment afectats en aquest tipus de pacients.

Núria Codina

(Fisioterapeuta, especialista en sòl pelvià)

Exercici físic i mental per NO envellir corrents

Avui volem donar a conèixer un nou paradigma que emergeix amb força cada vegada més. Ens estem referint a l’envelliment actiu.

En el nostre entorn veiem diàriament formes diverses d’envelliment, persones que segueixen fent una vida activa al costat d’unes altres que arriben a la vellesa altament incapacitades.

icf_forma fisica-caminar_02

Per norma general les persones volem arribar amb una qualitat de vida òptima a la vellesa. L’esperança de vida actual és major però no comporta que aquesta sigui de qualitat. Els professionals de la salut tenim el deure de promocionar l’envelliment actiu.

Què s’entén per envelliment actiu? Arribar a la vellesa amb la millor qualitat de vida possible, la qual cosa implica estar preparat per entendre aquesta etapa com un cicle de creixement personal de manera que l’objectiu és sumar vida als anys i no anar afegint anys a la vida amb actitud passiva.

Existeixen programes d’activació i estimulació integral que donen suport a aquest creixement personal tan necessari per envellir activament. El treball es realitza en grup, s’activen i s’estimulen totes les àrees; des de la motriu, sensorial, mental, emocional com les relacions socials tan importants o més que l’exercici físic.

icf_habits salut_03

Si ets major de 65 anys i vols preparar-te per envellir saludablement et proposem un programa d’estimulació i manteniment de les teves capacitats anomenat Vital Training.

La recerca científica ha evidenciat que com s’envelleix no és qüestió d’atzar, en la prevenció de les malalties pot influir el comportament de cada individu. És ben conegut que no sempre es pot dirigir el que ens agradaria ser però si tenim el deure moral d’evitar actituds negatives que no ajuden a aquest creixement personal que proposem.

Cristina Miserol

¿Dolor emocional a l’esquena?

El dolor d’esquena normalment  l’associem a una molèstia física. Però saps què hi ha un tipus de dolor emocional? Recorda que part dels bloquejos anímics succeeixen a l’esquena.

No et perdis aquest didàctic vídeo on explica amb més profunditat el dolor no mecànic de l’esquena.

 

Els efectes nocius de l’estrès en les persones

Els efectes de l’ESTRÈS en l’entorn LABORAL se solen relacionar amb una disminució important del rendiment professional o de síndrome d’esgotament professional, menor capacitat de concentració, fallades de memòria, i falta d’interès en el treball, la qual cosa comporta a la desmoralització del pacient. L’estrès perllongat produeix una gran càrrega sobre els sistemes de l’organisme, més concretament en el cor, gots sanguinis, suprarenal i sistema immunitari. Les cèl·lules cerebrals es comuniquen entre si mitjançant missatgers químics (neurotransmissors), si estem exposats a nivells alts d’estrès aquesta comunicació pot deteriorar-se i provocar una disfunció en l’organisme.

Estrés

L’estrès pot provocar efectes perjudicials a llarg termini:

-Aparició de malalties cardiovasculars, com la isquèmia, infart de miocardi, arítmies, hipertensió, i malaltia vascular cerebral. Alguns estudis observacionals han suggerit que els elements d’estrès ambientals crònics, incloent la tensió en el treball i la falta de suport social, produeixen elevació de la pressió arterial.

Lesió del teixit muscular (tensió muscular a la zona alta del cos, que desencadena mal de cap o migranya).

Infertilitat, disminució del libido.

-Inhibició de la resposta inflamatòria que dificulta la regeneració del teixit lesionat.

-La supressió de la resposta immunitària que li fa més vulnerable a les infeccions (virus, microbis, fongs…).

-Símptomes psicològics: ansietat, irritabilitat, depressió, una menor capacitat de concentració i fallades de memòria.

-Trastorns digestius (anorèxia, bulímia, síndrome de còlon irritable).

Relajacion

El tractament de l’estrès implica l’ús de diferents tècniques i teràpies per reduir la quantitat d’estrès al que és sotmès l’organisme i contrarestar els seus efectes: exercicis de respiració i exercicis físics com el Ioga, TaiChi, Qi Gong, musicoteràpia, exercicis aeròbics (milloren el sistema circulatori, respiratori i el sistema nerviós), alimentació equilibrada i Acupuntura. L’Acupuntura contraresta l’ansietat, estimula la resposta de la relaxació i actua sobre el sistema nerviós central, estimula l’alliberament de serotonina (neurotransmissor que pot estar disminuït per l’estrès perllongat i que està relacionat amb l’ansietat, angoixa, insomni i pors).

Ignaci Ullod

Fisioterapeuta i acupuntor

La primerenca quequesa en els nens

La disfèmia, coneguda comunament com a quequesa, és l’alteració de la fluència verbal que es caracteritza per una expressió amb repeticions de sons, paraules, frases i bloquejos, on el ritme del parla es veu interromput de manera més o menys brusca.

Disfemia

En les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge, entre els 2 i els 5 anys, s’observa que els nens interrompen amb freqüència el seu discurs amb pauses i repeticions. Aquest tipus de dificultat és anomenat disfèmia o quequesa evolutiva. No cal preocupar-se per aquesta disfèmia evolutiva, solen presentar-la un gran nombre de nens i no es considera patològica o un trastorn del parla, simplement un estadi transitori pel qual alguns nens passen.

És important no generar ansietat al voltant d’aquest quequeig, ja que anirà desapareixent a mesura que el nen desenvolupi més seguretat en relació al llenguatge que està adquirint. Per ajudar al nen seria adequat no acabar les seves frases o paraules, ni anticipar-se al que vol explicar. Donar-li el temps que necessiti per acabar la frase i sobretot no explicitar el quequeig que presenta, simplement esperar pacientment al fet que acabi de comunicar-se i així no generar angoixa, evitant que el nen visqui aquestes situacions comunicatives negativament.

La disfèmia evolutiva pot donar-se per diverses raons:

– perquè el nen encara no domina la coordinació dels òrgans participants de la parla

– perquè no recorda aquella paraula que precisa

– perquè vol reformular l’oració

– De vegades simplement és perquè intenta parlar tan ràpid com va el seu pensament o a causa de cert nerviosisme i inseguretat depenent del receptor i l’entorn en el qual es troba.

Disfemia

Sí que és veritat que si aquesta disfèmia es perllonga en el temps i persisteix després dels 5 anys faria falta consultar al pediatre i posteriorment a un logopeda per valorar aquesta quequesa i orientar als pares amb el tractament.

Lucía López

Logopeda

28 recomanacions per treballar la dislèxia del teu fill

La dislèxia és la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura i/o del càlcul, comprometent a tots o alguns dels mecanismes implicats. Associat a problemes de coordinació motora, de memòria immediata i d’atenció.

En el DSM-IV es denomina Trastorn de la Lectura. Una dificultat no vinculada a una intel·ligència límit ni per sota de la normalitat. Destacar que és una de les causes més preocupants del fracàs escolar, atès que s’estima que afecta entre un 5 i 17´5% de la població.

 dislexia

La detecció i la intervenció de l’especialista és determinant, per aquest motiu, la intervenció logopédica primerenca ajuda i acompanya en aquest dificultós aprenentatge.

L’autoestima, la no frustració i no afegir pressions en el camí d’aquests nens és decisiu per a ells. No atribuir immaduresa, mandra o falta de voluntat. Donem COMPRENSIÓ i RESPECTE. Els pares dels nens dislèxics i els mestres són de summa importància en el procés.

RECOMANACIONS

A casa:

treballar en un lloc tranquil

establir un horari de treball i mantenir-ho, si pot ser, sense interrupcions

ajudar a organitzar-se: planificar les tasques i supervisar-les

mantenir rutines

– en els deures és prioritària la qualitat a la quantitat

En el col·legi:

situar-ho en primera fila

evitar que llegeixi en veu alta, potenciar la lectura preparada

potenciar el redactat amb frases curtes

limitar continguts

limitar la quantitat de deures

evitar la còpia dels enunciats dels exercicis

definir les normes d’ortografia que es treballessin i per tant les que se li valoressin

no penalitzar l’ortografia

no corregir els errors en vermell

– evitar tasques en les quals hagi d’escoltar i escriure

acceptar que es distreu més freqüentment

donar més temps en les tasques escrites o en els exàmens, la lentitud escrivint li dificulta mostrar tot el contingut que sap.

Realitzar exàmens oralment i no més d’un al dia

adaptar els textos

potenciar l’aprenentatge de la llengua estrangera oralment. És l’assignatura que més els costa.

fomentar enfront de la resta de la classe altres aptituds en les quals destaca el nen

ensenyar a realitzar mapes conceptuals, esquemes i resums.

Per a tots:

utilitzar SEMPRE el reforç positiu

repetir les instruccions, sent aquestes clares i precises

establir límits

motivar

evitar sentiments de frustració

transmetre que les dificultats que tenen en l’aprenentatge escolar són una petita i transitòria parcel·la de la seva persona i de la seva vida. El benestar i la felicitat han d’estar per sobre de l’aprenentatge escolar.

Font:

Associació dislèxia i família.

Dr. Josep Artigas. Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell

Marta Sánchez

Logopeda