Suma vida als anys en lloc d’afegir anys a la vida

En el post d’avui parlarem de la part mitja de la classe del Vital Training, és la que anomenem nucli de la sessió. En ella es treballen molts dels aspectes que són importants per mantenir un envelliment saludable.

Vital Training

Un d’ells són les relacions socials. Tots sabem que mantenir contactes freqüents i de qualitat, participar en grups, en associacions, etc…, facilita el sentir-se bé. Sinó som capaços d’apropar-nos als altres i compartir moments amb ells, augmentarà la solitud i l’aïllament podent desencadenar un envelliment de menor qualitat afectant fins i tot el nostre estat emocional.

D’aquí ve la importància de fer aquests exercicis en grup. En aquesta part de la sessió es proposen diverses activitats realitzades amb diferents tipus de material que volen afavorir l’activació física, sensorial, mental, emocional i social de les persones que participen d’una manera curiosa, alegre i positiva per afavorir l’envelliment actiu dins de la vida que vivim.

Com el seu nom ens indica “Vital” és ser una persona activa, amb molt ànim i optimisme. Això, és el que volem transmetre dins de Vital Training per aconseguir un equilibri i benestar integral.

Vital Training

Com sempre està dirigida per un professional sanitari format en aquesta disciplina i dirigida a persones que desitgin trobar-se i passar-ho bé.

Tenir una salut sense problemes greus, mantenir un cos amb un bon estat físic, tenir interès per les coses que passen al nostre voltant, conservar un bon sentit de l’humor… facilita establir nous contactes i mantenir els existents.

Amb Vital Training tens l’oportunitat de mantenir relacions socials al mateix temps que cuides del teu cos de forma saludable.

Jordi Pujol

Fisioterapeuta

Per què és interessant realitzar exercicis propioceptius?

Els exercicis propioceptius d’extremitats inferiors són aquells que realitzem generalment en càrrega, sobre el sòl, dempeus i assegut.

Les extremitats inferiors tenen la capacitat de contacte amb el terra, d’equilibrar i sostenir correctament el cos i fer possible el seu moviment i desplaçament.

Ejercicios propioceptivos sentado

Biodinàmicament el pes del cos gravita sobre els dits dels peus, l’ésser humà està preparat per avançar, saltar, córrer…amb aquest fet tan fisiològic provoquem un augment de la nostra vitalitat, ens relacionem amb el terra i induïm a una descàrrega d’energia en el sòl.

Per aquest motiu tot aquest treball propioceptiu ens subministrarà energia a les cames i als peus i per la seva correspondència a la resta del cos i de la ment. És a dir, estimulant aquests mecanismes a través d’aquests exercicis aconseguirem:

– regenerar tots els circuits del cos, i d’aquesta manera millorar el funcionament, i disminuir el dolor.

– estimular tot el nostre mecanisme energètic.

Lesions articulars, processos degeneratius com l’artrosi als genolls, als turmells i als malucs poden alterar quantitativament i qualitativament les informacions que arriben al sistema nerviós central per mitjà dels receptors articulars provocant alteracions tant en l’estàtica com en la marxa a més de dolor.

Ejercicios propioceptivos sentado

És important el treball propioceptiu per millorar la funció i qualitat dels receptors articulars alterats, restablint doncs el seu funcionament i com a conseqüència millorar tant el dolor articular com la mobilitat de cames i de la columna vertebral així com estimular la vitalitat i energia corporal.

Jordi Valeta

Fisioterapeuta

Pilates versus RHB sòl pelvià

Quan finalitzes una carrera com la de fisioterapeuta, igual que passa amb tantes altres, saps molt però en realitat no saps res. Generalment acabes treballant en un camp específic, però sobretot has de tenir clar que la panacea no existeix. En el meu cas, va ser el consell d’una gran professional i companya la que em va encaminar a dedicar-me a la Rehabilitació (RH)B del sòl pelvià.

Darrerament, en la meva pràctica professional, havia sentit a parlar del mètode Pilates per part de moltes de les pacients. Encara recordo que quan m’explicaven com realitzaven la pràctica d’exercicis abdominals, em posava les mans al cap i els hi contraindicava totalment, perquè creia francament que empitjorava la qualitat d’aquest, encara desconegut múscul, que s’encarrega entre d’altres coses de la continència urinària, de gasos i fecal.

Fotograma_0046_COL_TAB_E4

Actualment estic formant-me en el mètode de Peak Pilates a la Fundació Universitària del Bages i gràcies a la bona docència que estic rebent puc dir que aquest mètode ben realitzat i executat no empitjora l’estat del múscul del sòl pelvià, però no ens enganyem, tampoc és un mètode per enfortir-lo.

Un exemple pràctic seria com indicar fer series abdominals a una persona amb problemes de incontinència urinària. Al exercici Single Leg Stretch que es practica a Peak Pilates, indicaríem activar bé la cullera o Scuup, sempre pensant amb una línia de botons que hem de cordar que van del pubis fins l’estern a la vegada que realitzem l’exercici amb cames i braços simultàniament. És un exercici que implica una pressió abdominal important, per lo que a més a més indicaríem fer contracció perineal. 

Com a conclusió, informar com a fisioterapeuta que si hi ha cap alteració muscular a nivell pelvià cal iniciar RHB per tal de conèixer i activar bé, però no cal contraindicar un mètode d’entrenament com és el Pilates, donat que tal i com diria Joseph Pilates ‘hem de concentrar-nos en els moviments correctes cada cop que es realitza l’exercici; si es fan de forma inadequada, es perden tots els beneficis vitals del seu valor’.

Afegir finalment que un dels beneficis de la RHB del sòl pelvià, és el de millorar l’autoestima i els sentiments de confiança en un mateix, aspectes freqüentment afectats en aquest tipus de pacients.

Núria Codina

(Fisioterapeuta, especialista en sòl pelvià)

Exercici físic i mental per NO envellir corrents

Avui volem donar a conèixer un nou paradigma que emergeix amb força cada vegada més. Ens estem referint a l’envelliment actiu.

En el nostre entorn veiem diàriament formes diverses d’envelliment, persones que segueixen fent una vida activa al costat d’unes altres que arriben a la vellesa altament incapacitades.

icf_forma fisica-caminar_02

Per norma general les persones volem arribar amb una qualitat de vida òptima a la vellesa. L’esperança de vida actual és major però no comporta que aquesta sigui de qualitat. Els professionals de la salut tenim el deure de promocionar l’envelliment actiu.

Què s’entén per envelliment actiu? Arribar a la vellesa amb la millor qualitat de vida possible, la qual cosa implica estar preparat per entendre aquesta etapa com un cicle de creixement personal de manera que l’objectiu és sumar vida als anys i no anar afegint anys a la vida amb actitud passiva.

Existeixen programes d’activació i estimulació integral que donen suport a aquest creixement personal tan necessari per envellir activament. El treball es realitza en grup, s’activen i s’estimulen totes les àrees; des de la motriu, sensorial, mental, emocional com les relacions socials tan importants o més que l’exercici físic.

icf_habits salut_03

Si ets major de 65 anys i vols preparar-te per envellir saludablement et proposem un programa d’estimulació i manteniment de les teves capacitats anomenat Vital Training.

La recerca científica ha evidenciat que com s’envelleix no és qüestió d’atzar, en la prevenció de les malalties pot influir el comportament de cada individu. És ben conegut que no sempre es pot dirigir el que ens agradaria ser però si tenim el deure moral d’evitar actituds negatives que no ajuden a aquest creixement personal que proposem.

Cristina Miserol

¿Dolor emocional a l’esquena?

El dolor d’esquena normalment  l’associem a una molèstia física. Però saps què hi ha un tipus de dolor emocional? Recorda que part dels bloquejos anímics succeeixen a l’esquena.

No et perdis aquest didàctic vídeo on explica amb més profunditat el dolor no mecànic de l’esquena.

 

Els efectes nocius de l’estrès en les persones

Els efectes de l’ESTRÈS en l’entorn LABORAL se solen relacionar amb una disminució important del rendiment professional o de síndrome d’esgotament professional, menor capacitat de concentració, fallades de memòria, i falta d’interès en el treball, la qual cosa comporta a la desmoralització del pacient. L’estrès perllongat produeix una gran càrrega sobre els sistemes de l’organisme, més concretament en el cor, gots sanguinis, suprarenal i sistema immunitari. Les cèl·lules cerebrals es comuniquen entre si mitjançant missatgers químics (neurotransmissors), si estem exposats a nivells alts d’estrès aquesta comunicació pot deteriorar-se i provocar una disfunció en l’organisme.

Estrés

L’estrès pot provocar efectes perjudicials a llarg termini:

-Aparició de malalties cardiovasculars, com la isquèmia, infart de miocardi, arítmies, hipertensió, i malaltia vascular cerebral. Alguns estudis observacionals han suggerit que els elements d’estrès ambientals crònics, incloent la tensió en el treball i la falta de suport social, produeixen elevació de la pressió arterial.

Lesió del teixit muscular (tensió muscular a la zona alta del cos, que desencadena mal de cap o migranya).

Infertilitat, disminució del libido.

-Inhibició de la resposta inflamatòria que dificulta la regeneració del teixit lesionat.

-La supressió de la resposta immunitària que li fa més vulnerable a les infeccions (virus, microbis, fongs…).

-Símptomes psicològics: ansietat, irritabilitat, depressió, una menor capacitat de concentració i fallades de memòria.

-Trastorns digestius (anorèxia, bulímia, síndrome de còlon irritable).

Relajacion

El tractament de l’estrès implica l’ús de diferents tècniques i teràpies per reduir la quantitat d’estrès al que és sotmès l’organisme i contrarestar els seus efectes: exercicis de respiració i exercicis físics com el Ioga, TaiChi, Qi Gong, musicoteràpia, exercicis aeròbics (milloren el sistema circulatori, respiratori i el sistema nerviós), alimentació equilibrada i Acupuntura. L’Acupuntura contraresta l’ansietat, estimula la resposta de la relaxació i actua sobre el sistema nerviós central, estimula l’alliberament de serotonina (neurotransmissor que pot estar disminuït per l’estrès perllongat i que està relacionat amb l’ansietat, angoixa, insomni i pors).

Ignaci Ullod

Fisioterapeuta i acupuntor

La primerenca quequesa en els nens

La disfèmia, coneguda comunament com a quequesa, és l’alteració de la fluència verbal que es caracteritza per una expressió amb repeticions de sons, paraules, frases i bloquejos, on el ritme del parla es veu interromput de manera més o menys brusca.

Disfemia

En les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge, entre els 2 i els 5 anys, s’observa que els nens interrompen amb freqüència el seu discurs amb pauses i repeticions. Aquest tipus de dificultat és anomenat disfèmia o quequesa evolutiva. No cal preocupar-se per aquesta disfèmia evolutiva, solen presentar-la un gran nombre de nens i no es considera patològica o un trastorn del parla, simplement un estadi transitori pel qual alguns nens passen.

És important no generar ansietat al voltant d’aquest quequeig, ja que anirà desapareixent a mesura que el nen desenvolupi més seguretat en relació al llenguatge que està adquirint. Per ajudar al nen seria adequat no acabar les seves frases o paraules, ni anticipar-se al que vol explicar. Donar-li el temps que necessiti per acabar la frase i sobretot no explicitar el quequeig que presenta, simplement esperar pacientment al fet que acabi de comunicar-se i així no generar angoixa, evitant que el nen visqui aquestes situacions comunicatives negativament.

La disfèmia evolutiva pot donar-se per diverses raons:

– perquè el nen encara no domina la coordinació dels òrgans participants de la parla

– perquè no recorda aquella paraula que precisa

– perquè vol reformular l’oració

– De vegades simplement és perquè intenta parlar tan ràpid com va el seu pensament o a causa de cert nerviosisme i inseguretat depenent del receptor i l’entorn en el qual es troba.

Disfemia

Sí que és veritat que si aquesta disfèmia es perllonga en el temps i persisteix després dels 5 anys faria falta consultar al pediatre i posteriorment a un logopeda per valorar aquesta quequesa i orientar als pares amb el tractament.

Lucía López

Logopeda