Ritmes, fisioteràpia i sexualitat

Sovint ens preguntem perquè ens emociona una cançó i ens posa la pell de gallina. Té una explicació: els ritmes.

Els ritmes són importants per al bon desenvolupament de la vida de qualsevol ésser viu. Hi ha moltes classificacions, però la més usual és la d’Enrigh (1981) que els agrupa segons la freqüència de la seva oscil·lació.

Classificació dels ritmes

1. Ultradians: són els que ocorren diverses vegades en un dia, en períodes inferiors a 19 hores, com el ritme cadíac.
2. Circadians: són els que duren entre 19 – 29 hores, com el ritme de son – vigilia.
3. Infradians: són els cicles que duren més de 29 hores, com el ritme menstrual.

Diferència entre ritme i cicle

Podem afirmar que els ritmes biològics són una adaptació de l’entorn i cal diferenciar entre ritme i cicle.

Un cicle és una successió d’esdeveniments que tenen lloc de manera repetitiva, sempre en el mateix ordre, sense tenir en compte el temps en què tenen lloc. Quan cada cicle passa en un interval de temps constant i previsible, podem dir que estem davant d’un ritme.

Fisioteràpia i sexualitat

I com podem relacionar la fisioteràpia amb la sexualitat? A través de la fisiosexologia. Aquesta disciplina té una base científica d’acord amb la ciència de la motricitat (estudi del moviment), erotologia (ciència de l’erotisme), antropologia sexual (comportament sexual humà) i semiologia sexual (ciència del llenguatge verbal en relació amb la sexualitat).

Termes relacionats

Per a entrar en matèria, us explico alguns termes rellevants:

• Funció eròtica: està relacionada amb la pràctica sexual i té una part de socialització (motivació per a interactuar amb els altres que ajuda al desenvolupament de l’individu). I també té una part d’equilibri psicològic i físic (relacionada amb l’autoconeixement per a poder donar-se a conèixer als altres).
• Parella: la parella pot ser merament sexual o amorosa.
• Emotivació: en l’àmbit biològic, l’amor va associat a les hormones de tipus amfetamines. Pel que fa al sexe aquest va associat a la dopamina. Per tant, l’emotivació (emoció + motivació) sempre va associada a la dopamina.
• Hipotàlem: és una regió cerebral on es codifiquen els ritmes del cos, incloent-hi la libido (desig de sexe). La libido en la dona és freqüencial mentre que en l’home és lineal.
• Lòbul frontal: és una regió del cervell on apareixen totes les prohibicions i és en part el culpable de les alteracions no orgàniques sexuals.
• Plaer: és un tipus d’estimulació neurològica.
• Orgasme: és la part emocional del plaer.
• Osgaste: és la manifestació física de l’orgasme. És una explosió de plaer que en les dones pot manifestar-se de diferents formes (ejaculació…) i en els homes només a través de l’ejaculació.
• Zones erògenes: aquestes poden ser de diferents tipus:
  • Primàries: que són les més primitives com el clítoris, el gland, llavis menors, vagina anterior, meat uretral i zona anal.
  • Secundàries: són les mames, natges, sacre, cara descendent de la cuixa, taló d’Aquil·les i turmell. Aquestes són zones que a través del massatge poden augmentar l’activació sexual.
  • Terciàries: Aquestes zones difereixen molt d’un individu a un altre, ja que depenen molt de les experiències passades. Aquestes són molt importants en el tractament perquè poden ser activadores o inhibidores de l’activació sexual. Per tant, serà important saber quins són en el tractament de la disfunció sexual.

Trastorns sexuals

Els trastorns sexuals tot i que generalment, el problema és multicausal amb combinació d’elements biològics, psicològics i interpersonals que causen una preocupació personal, els podem classificar en:

1. Trastorn del desig sexual: disminució o inhibició persistent o recurrent del pensament sexual amb desig o sense de l’activitat sexual. En aquest trastorn també pot existir l’aversió fòbica.
2. Trastorn de l’excitació sexual: incapacitació d’arribar o mantenir l’excitació sexual suficient. Causa preocupació i s’expressa com a falta d’excitació subjectiva o genital.
3. Trastorn orgàsmic: dificultat, retard o absència d’orgasme després de rebre l’estimulació i excitació sexual suficient.
4. Trastorn del dolor sexual: pot aparèixer amb dolor genital associat al coit (disparèunia) o espasme involuntari vaginal que dificulta la penetració (vaginisme). En l’home el dolor sexual, gairebé sempre va associat a una patologia orgànica, com el priapisme (dolor per erecció continuada) associat a la diabetis.

En la majoria de trastorns és necessari fer una reprogramació consistent en:

En tots aquests trastorns i sempre després d’un bon diagnòstic la fisiosexologia pot ajudar a aquests pacients.

1. Millora corporal global: integració de totes les parts del cos (per exemple recomanant el massatge sensorial rítmic).
2. Redescobriment del cos per seccions: amb tècniques com l’examen visual de l’aparell genital i tècniques de vibració.
3. Aproximació a l’altre: a través de tècniques d’exercicis de touching postural i dinàmic.

Tècniques de fisioteràpia

També a través de tècniques de fisioteràpia basades en tècniques corporals podem tractar algunes afectacions. Utilitzant tècniques hipopressives i el treball del sol pelvià per a tenir consciència del mateix i de la respiració.

Què és el sol pelvià?

És el sistema de músculs i lligaments que es troben en la base de la pelvis i que actuen com un sòl amortidor, en el qual es recolzen les vísceres, la bufeta urinària, l’úter i el recte.

Què passa si els músculs no funcionen correctament?

Que el sòl pelvià s’afebleix, es perd la funció de sustentació i l’estabilitat de les estructures que es recolzen en ell.

Llavors apareix:

• Incontinència urinària o fecal.
• Despreniment de bufeta i/o vagina.
• Disfuncions sexuals.

En què consisteix el tractament?

El primes pas és realitzar un diagnòstic, i el segon és programar un tractament personalitzat que pot incloure tècniques com:

• Electroestimulació.
• Reeducació miccional.
• Gimnàstica abdominal hipopressiva® .
• Hàbits adequats.

Què és la gimnàstica abdominal hipopressiva®?

La gimnàstica abdominal hipopressiva® és un dels mètodes més eficaços per a treballar la musculatura de la faixa abdominal i del sòl pelvià que, a més, permet obtenir grans beneficis en l’àmbit postural, visceral i estètic.

Per a què seveix?

Reforça la faixa abdominal, tonifica el sòl pelvià, relaxa el diafragma, allibera les tensions del cos i evita problemes futurs, com les temudes pèrdues d’orina i millora la funció sexual.

BIBLIOGRAFIA
1. Basson, R et al.(2000). J. Urol, 163, 888-893report on the   International Development Conference on Female Sexual Dysfunction.
2. Dennerstein et al (2005). JSM, 2(3) 118-132
3. Laumann et al (1999). JAMA, 201 (6) 537-544
4. Oberg et al (2004). JR, 16, 261-269
5. FSDeducation.eu
6. Master fisiosexologia: Marcel Caufriez. 

Estàs interessat en els nostres tractaments d’hipopressius i sòl pelvià?

Emplena aquest formulari i t’informarem 👇

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish