Entrades de la categoria: Càpsules

La punció seca

Moltes patologies freqüents del dia a dia, com les lumbàlgies, cervicàlgies, dolor d’espatlla, mal de cap, síndrome del túnel carpià… són d’origen miofascial, és a dir, muscular. Seguir llegint

Què és l’enuresi infantil?

 “Mama, papa… Ho sento! No sé com ha passat!” Aquesta podria ser una de les típiques d’un infant afectat d’enuresi.

euneresian

Però què és realment l’enuresi?

Sota aquest nom, trobem una afectació del control de la micció que es basa en una contracció involuntària de la bufeta, en l’etapa infantil-adolescent. Per tant, serien les miccions incontrolades més enllà de l’edat del control vesical, el qual no es dona per completat fins els, aproximadament, sis anys (els nens no tenen continença total fins els quatre anys, i fins el sis, poden tenir accidents, ja que es tracta d’un reflexa de maduració tardana).

Estadísticament és més freqüent en nens i afecta a un 10% d’infants majors de sis anys.

L’enuresi la podem classificar de varies maneres:

A-. SEGONS MOMENT DEL DIA:

A.1. DIURNA: Afecta més a les nenes. Sempre hem d’excloure infeccions d’orina, el que farà important les normes d’higiene-neteja.

A.2. NOCTURNA: La més coneguda i la més freqüent. Afecta més als nens. És dona durant la fase de la son d’ones lentes, generalment del pas del son profund al son lleuger.

B-.SEGONS CONTROL DE MICCIÓ:

B.1. PRIMÀRIA: Mai hi hagut control de la continència. Generalment, millora a la pubertat. Les causes van des d’un retard en el desenvolupament, factors genètics, desordres de la son… fins a alteracions hormonals.

Sempre hem d’excloure malformacions tracte urogenital (duplicitats ureterals)

B.2. SECUNDARIA:  Afecta a nens de més edat, els quals han passat per una fase de continència total. Gairebé sempre, la causa és psicologia/emocional, encara que també hem de tenir en compte causes traumàtiques, infeccions d’orina, entre d’altres.

Cal sempre diferenciar l’enuresi de la nictúria. Amb aquest terme s’entén un augment de la freqüència de la micció nocturna però no incontinència.

Les causes de l’enuresi (que és un símptoma i no una malaltia per si mateix) poden ser d’origen:

A-. ORGÀNIC: Sempre existeix una causa física (ex. Afectació congènita)

B-. FUNCIONAL: El 95% enuresi són d’aquest tipus. Té a veure amb la maduració del sistema nerviós central.

C-.HERÈNCIA: La majoria; si un o ambdós dels progenitors van patir enuresi, es multiplica la probabilitat de patir-la.

D-. INMADURITAT VESICAL PER INESTABILITAT MÚSCUL DETRUSOR (més la diürna): Aspectes cognitius no integrats (si forcem l’aprenentatge de la continència podem tenir problemes d’integració) o alteracions de la son.

Els tractaments de l’enuresi s’han d’iniciar segons la preocupació dels pares i de l’infant. Llevat de les causes orgàniques (on sovint el tractament pot ser quirúrgic), la resta tenen tractament mèdic, i entre aquests la Fisioteràpia hi té un paper important.

ELS TIPUS DE TRACTAMENTS MEDICS NO QUIRURGICS SON:

1-. DESPERTAR PIPI: Ajuda a crear un reflexa condicionat. Té afectes secundaris, sobretot a nivell dels pares ja que trenca el ritme de la son.

2-.FÀRMACS: Imipramina, anticolinèrgics

3-.FISIOTERÀPIA: Tècniques que intervenen en la regulació del ritme cicardia (24h) de l’alternança son-vigília. Són tècniques que actuen a nivell hipotàlem, el qual regula la son.  

Dintre d’aquestes tècniques de fisioteràpia tenim:

A-   La gimnasia hipopressiva (Marcel Caufriez): Técnica rítmica que potencia l’estat de vigília

B-   Massatge psicosensorial

C-   Técniques Watsu

4.- CANVI D’HÀBITS: Regulació de la son, hàbits higiènics.

En resum, davant d’un cas d’enuresi, tant pares com professionals, han tenir clar que:

– No és una malaltia

– Té solució

– Sovint pot ser una decisió intel·ligent esperar a que es doni el desenvolupament natural de l’infant.

Dra. Eva Selicke

Què són les malaties psicosomàtiques?

Les malalties psicosomàtiques tenen el seu origen en un conflicte psicològic que s’expressa mitjançant un símptoma físic. Aquest tipus de malalties es produeixen com a reaccions del mateix organisme davant de factors estressants a nivell emocional i que no podem entendre o manifestar de manera adequada.

Les articulacions donen mobilitat al cos i és on es manifesten símptomes d’inflamació i dolor. Quan una articulació es paralitza és senyal de que el pacient està bloquejat. Una articulació bloquejada perd la seva funció. A més d’inflamació i rigidesa es produeixen distensions i trencament de lligaments.

Enfermedad psicosomatica

MEDICINA PSICOSOMÀTICA

Immediatament després de la importància de la comunicació verbal, primer principi de la relació humana, tenim la comunicació preverbal, expressada mitjançant el sistema piramidal, músculs, ossos i articulacions, base de l’actitud en tant que constitueix a l’estar davant de les coses, en gran mesura traduït en el to muscular.

LUMBÀLGIA:

Es produeix la descompensació d’una personalitat prèviament estable però amb unes característiques determinades. Aquesta sotmesa durant un llarg període a sobrecàrrega laboral i tensió psicològica inicia, a partir d’un traumatisme, un dolor lumbar en el que concentra tot el seu conflicte psíquic.

En tota lumbàlgia, després de descartar l’origen orgànic proporcional al dolor i limitació funcional és necessari investigar: el conflicte social, el conflicte personal i la personalitat psicopatològica que sol ser la més habitual. En ella es possible que trobem la somatització depressiva, i saber si el dolor és a brots i  de neurosi greu o si l’evolució és marcadament crònica.

CERVICÀLGIA:

Les àlgies cervicals responen generalment a trets d’ansietat.

CONTRACTURES MUSCULARS:

És bastant comú que el dia després d’un episodi de tensió extrema aparegui un dolor a tot el cos, tenint la sensació “d’haver rebut una pallissa”. Aquest malestar indica que la musculatura es va contraure amb tal intensitat que va provocar contractures musculars que tots coneixeu.

DISFONIES

La veu  a més de emetre sons, les seves característiques ens informen també de l’estat emocional del pacient.

Victòria Rama

Psicòloga

El benestar psíquic fa sentir-nos bé per fora

Els experts estan d’acord en que una bona salut emocional té repercussions a nivell físic. Les persones que poden contactar més fàcilment amb els seus pensaments i  sentiments poden expressar-los d’una manera adequada i son més capaços d’actuar d’una forma més saludable davant  de problemes o situacions estressants, i això genera un millor sistema immune.

Els estats depressius, la ansietat, les situacions de tensió emocional llargues, l’estrès… produeixen disminució a les immunodefenses i per tant deixen el cos vulnerable a possibles alteracions patològiques.

estres emocional

Tots sabem que un cert nivell d’estrès és necessari per a la dinàmica diària, ara bé, quan aquest nivell és alt i dura en el temps, l’organisme és incapaç de gestionar-lo i sembla ser que aquest estrès es canalitza mitjançant el cos fent un símptoma.

Els símptomes físics acostumen a ser crides d’atenció que ens indiquen que algunes coses a les nostres vides estàn necessitant atenció. Darrera de tot símptoma físic podem trobar sentiments, pors, pensaments i reaccions emocionals. Escoltar el que aquests símptomes ens estan intentant comunicar és una oportunitat  per mantenir la salut.

dolor físico

L’aparició i evolució en l’ordre somàtic pot ser induït pels aspectes psíquics, de la mateixa manera la malaltia somàtica té la seva incidència a la part anímica.

Patologies psicosomàtiques més freqüents::

– Lumbàlgies

Contractures musculars

– Cervicàlgies

– Disfonies

– TDAH

– Retard maduratiu

Els tractaments de manipulació del cos milloren la qualitat de vida de la població i tenen repercussió en els aspectes relacionats amb la salut i el benestar.

Victòria Rama

Psicòloga

Per què és interessant realitzar exercicis propioceptius?

Els exercicis propioceptius d’extremitats inferiors són aquells que realitzem generalment en càrrega, sobre el sòl, dempeus i assegut.

Les extremitats inferiors tenen la capacitat de contacte amb el terra, d’equilibrar i sostenir correctament el cos i fer possible el seu moviment i desplaçament.

Ejercicios propioceptivos sentado

Biodinàmicament el pes del cos gravita sobre els dits dels peus, l’ésser humà està preparat per avançar, saltar, córrer…amb aquest fet tan fisiològic provoquem un augment de la nostra vitalitat, ens relacionem amb el terra i induïm a una descàrrega d’energia en el sòl.

Per aquest motiu tot aquest treball propioceptiu ens subministrarà energia a les cames i als peus i per la seva correspondència a la resta del cos i de la ment. És a dir, estimulant aquests mecanismes a través d’aquests exercicis aconseguirem:

– regenerar tots els circuits del cos, i d’aquesta manera millorar el funcionament, i disminuir el dolor.

– estimular tot el nostre mecanisme energètic.

Lesions articulars, processos degeneratius com l’artrosi als genolls, als turmells i als malucs poden alterar quantitativament i qualitativament les informacions que arriben al sistema nerviós central per mitjà dels receptors articulars provocant alteracions tant en l’estàtica com en la marxa a més de dolor.

Ejercicios propioceptivos sentado

És important el treball propioceptiu per millorar la funció i qualitat dels receptors articulars alterats, restablint doncs el seu funcionament i com a conseqüència millorar tant el dolor articular com la mobilitat de cames i de la columna vertebral així com estimular la vitalitat i energia corporal.

Jordi Valeta

Fisioterapeuta

Pilates versus RHB sòl pelvià

Quan finalitzes una carrera com la de fisioterapeuta, igual que passa amb tantes altres, saps molt però en realitat no saps res. Generalment acabes treballant en un camp específic, però sobretot has de tenir clar que la panacea no existeix. En el meu cas, va ser el consell d’una gran professional i companya la que em va encaminar a dedicar-me a la Rehabilitació (RH)B del sòl pelvià.

Darrerament, en la meva pràctica professional, havia sentit a parlar del mètode Pilates per part de moltes de les pacients. Encara recordo que quan m’explicaven com realitzaven la pràctica d’exercicis abdominals, em posava les mans al cap i els hi contraindicava totalment, perquè creia francament que empitjorava la qualitat d’aquest, encara desconegut múscul, que s’encarrega entre d’altres coses de la continència urinària, de gasos i fecal.

Fotograma_0046_COL_TAB_E4

Actualment estic formant-me en el mètode de Peak Pilates a la Fundació Universitària del Bages i gràcies a la bona docència que estic rebent puc dir que aquest mètode ben realitzat i executat no empitjora l’estat del múscul del sòl pelvià, però no ens enganyem, tampoc és un mètode per enfortir-lo.

Un exemple pràctic seria com indicar fer series abdominals a una persona amb problemes de incontinència urinària. Al exercici Single Leg Stretch que es practica a Peak Pilates, indicaríem activar bé la cullera o Scuup, sempre pensant amb una línia de botons que hem de cordar que van del pubis fins l’estern a la vegada que realitzem l’exercici amb cames i braços simultàniament. És un exercici que implica una pressió abdominal important, per lo que a més a més indicaríem fer contracció perineal. 

Com a conclusió, informar com a fisioterapeuta que si hi ha cap alteració muscular a nivell pelvià cal iniciar RHB per tal de conèixer i activar bé, però no cal contraindicar un mètode d’entrenament com és el Pilates, donat que tal i com diria Joseph Pilates ‘hem de concentrar-nos en els moviments correctes cada cop que es realitza l’exercici; si es fan de forma inadequada, es perden tots els beneficis vitals del seu valor’.

Afegir finalment que un dels beneficis de la RHB del sòl pelvià, és el de millorar l’autoestima i els sentiments de confiança en un mateix, aspectes freqüentment afectats en aquest tipus de pacients.

Núria Codina

(Fisioterapeuta, especialista en sòl pelvià)

Els efectes nocius de l’estrès en les persones

Els efectes de l’ESTRÈS en l’entorn LABORAL se solen relacionar amb una disminució important del rendiment professional o de síndrome d’esgotament professional, menor capacitat de concentració, fallades de memòria, i falta d’interès en el treball, la qual cosa comporta a la desmoralització del pacient. L’estrès perllongat produeix una gran càrrega sobre els sistemes de l’organisme, més concretament en el cor, gots sanguinis, suprarenal i sistema immunitari. Les cèl·lules cerebrals es comuniquen entre si mitjançant missatgers químics (neurotransmissors), si estem exposats a nivells alts d’estrès aquesta comunicació pot deteriorar-se i provocar una disfunció en l’organisme.

Estrés

L’estrès pot provocar efectes perjudicials a llarg termini:

-Aparició de malalties cardiovasculars, com la isquèmia, infart de miocardi, arítmies, hipertensió, i malaltia vascular cerebral. Alguns estudis observacionals han suggerit que els elements d’estrès ambientals crònics, incloent la tensió en el treball i la falta de suport social, produeixen elevació de la pressió arterial.

Lesió del teixit muscular (tensió muscular a la zona alta del cos, que desencadena mal de cap o migranya).

Infertilitat, disminució del libido.

-Inhibició de la resposta inflamatòria que dificulta la regeneració del teixit lesionat.

-La supressió de la resposta immunitària que li fa més vulnerable a les infeccions (virus, microbis, fongs…).

-Símptomes psicològics: ansietat, irritabilitat, depressió, una menor capacitat de concentració i fallades de memòria.

-Trastorns digestius (anorèxia, bulímia, síndrome de còlon irritable).

Relajacion

El tractament de l’estrès implica l’ús de diferents tècniques i teràpies per reduir la quantitat d’estrès al que és sotmès l’organisme i contrarestar els seus efectes: exercicis de respiració i exercicis físics com el Ioga, TaiChi, Qi Gong, musicoteràpia, exercicis aeròbics (milloren el sistema circulatori, respiratori i el sistema nerviós), alimentació equilibrada i Acupuntura. L’Acupuntura contraresta l’ansietat, estimula la resposta de la relaxació i actua sobre el sistema nerviós central, estimula l’alliberament de serotonina (neurotransmissor que pot estar disminuït per l’estrès perllongat i que està relacionat amb l’ansietat, angoixa, insomni i pors).

Ignaci Ullod

Fisioterapeuta i acupuntor