Posts Relacionados
L'últim post de l'any, com ja és tradició, el dediquem al joc. Aquests dies de festes
Com es pot observar en els darrers anys, aquest tipus de Gimnàstica Hipopressiva Abdominal (GAH)
Laura Baixarias, fisioterapeuta i especialista en sòl pèlvic, apuntava a La importància del sòl pèlvic
En l'actualitat hi ha un alt percentatge de dones que pateixen incontinència urinària. Podem dir
Tot sovint sentim que és de màxima importància hidratar-nos: “beu aigua, aquesta o altra quantitat”

Què és l’enuresi infantil?

 “Mama, papa… Ho sento! No sé com ha passat!” Aquesta podria ser una de les típiques d’un infant afectat d’enuresi.

euneresian

Però què és realment l’enuresi?

Sota aquest nom, trobem una afectació del control de la micció que es basa en una contracció involuntària de la bufeta, en l’etapa infantil-adolescent. Per tant, serien les miccions incontrolades més enllà de l’edat del control vesical, el qual no es dona per completat fins els, aproximadament, sis anys (els nens no tenen continença total fins els quatre anys, i fins el sis, poden tenir accidents, ja que es tracta d’un reflexa de maduració tardana).

Estadísticament és més freqüent en nens i afecta a un 10% d’infants majors de sis anys.

L’enuresi la podem classificar de varies maneres:

A-. SEGONS MOMENT DEL DIA:

A.1. DIURNA: Afecta més a les nenes. Sempre hem d’excloure infeccions d’orina, el que farà important les normes d’higiene-neteja.

A.2. NOCTURNA: La més coneguda i la més freqüent. Afecta més als nens. És dona durant la fase de la son d’ones lentes, generalment del pas del son profund al son lleuger.

B-.SEGONS CONTROL DE MICCIÓ:

B.1. PRIMÀRIA: Mai hi hagut control de la continència. Generalment, millora a la pubertat. Les causes van des d’un retard en el desenvolupament, factors genètics, desordres de la son… fins a alteracions hormonals.

Sempre hem d’excloure malformacions tracte urogenital (duplicitats ureterals)

B.2. SECUNDARIA:  Afecta a nens de més edat, els quals han passat per una fase de continència total. Gairebé sempre, la causa és psicologia/emocional, encara que també hem de tenir en compte causes traumàtiques, infeccions d’orina, entre d’altres.

Cal sempre diferenciar l’enuresi de la nictúria. Amb aquest terme s’entén un augment de la freqüència de la micció nocturna però no incontinència.

Les causes de l’enuresi (que és un símptoma i no una malaltia per si mateix) poden ser d’origen:

A-. ORGÀNIC: Sempre existeix una causa física (ex. Afectació congènita)

B-. FUNCIONAL: El 95% enuresi són d’aquest tipus. Té a veure amb la maduració del sistema nerviós central.

C-.HERÈNCIA: La majoria; si un o ambdós dels progenitors van patir enuresi, es multiplica la probabilitat de patir-la.

D-. INMADURITAT VESICAL PER INESTABILITAT MÚSCUL DETRUSOR (més la diürna): Aspectes cognitius no integrats (si forcem l’aprenentatge de la continència podem tenir problemes d’integració) o alteracions de la son.

Els tractaments de l’enuresi s’han d’iniciar segons la preocupació dels pares i de l’infant. Llevat de les causes orgàniques (on sovint el tractament pot ser quirúrgic), la resta tenen tractament mèdic, i entre aquests la Fisioteràpia hi té un paper important.

ELS TIPUS DE TRACTAMENTS MEDICS NO QUIRURGICS SON:

1-. DESPERTAR PIPI: Ajuda a crear un reflexa condicionat. Té afectes secundaris, sobretot a nivell dels pares ja que trenca el ritme de la son.

2-.FÀRMACS: Imipramina, anticolinèrgics

3-.FISIOTERÀPIA: Tècniques que intervenen en la regulació del ritme cicardia (24h) de l’alternança son-vigília. Són tècniques que actuen a nivell hipotàlem, el qual regula la son.  

Dintre d’aquestes tècniques de fisioteràpia tenim:

A-   La gimnasia hipopressiva (Marcel Caufriez): Técnica rítmica que potencia l’estat de vigília

B-   Massatge psicosensorial

C-   Técniques Watsu

4.- CANVI D’HÀBITS: Regulació de la son, hàbits higiènics.

En resum, davant d’un cas d’enuresi, tant pares com professionals, han tenir clar que:

– No és una malaltia

– Té solució

– Sovint pot ser una decisió intel·ligent esperar a que es doni el desenvolupament natural de l’infant.

Dra. Eva Selicke

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *