La dislèxia és la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura i/o del càlcul, comprometent a tots o alguns dels mecanismes implicats. Associat a problemes de coordinació motora, de memòria immediata i d’atenció.

En el DSM-IV es denomina Trastorn de la Lectura. Una dificultat no vinculada a una intel·ligència límit ni per sota de la normalitat. Destacar que és una de les causes més preocupants del fracàs escolar, atès que s’estima que afecta entre un 5 i 17´5% de la població.

La detecció i la intervenció de l’especialista és determinant, per aquest motiu, la intervenció logopédica primerenca ajuda i acompanya en aquest dificultós aprenentatge.

L’autoestima, la no frustració i no afegir pressions en el camí d’aquests nens és decisiu per a ells. No atribuir immaduresa, mandra o falta de voluntat. Donem COMPRENSIÓ i RESPECTE. Els pares dels nens dislèxics i els mestres són de summa importància en el procés.

RECOMANACIONS

A casa:

– treballar en un lloc tranquil

– establir un horari de treball i mantenir-ho, si pot ser, sense interrupcions

– ajudar a organitzar-se: planificar les tasques i supervisar-les

– mantenir rutines

– en els deures és prioritària la qualitat a la quantitat

En el col·legi:

– situar-ho en primera fila

– evitar que llegeixi en veu alta, potenciar la lectura preparada

– potenciar el redactat amb frases curtes

– limitar continguts

– limitar la quantitat de deures

– evitar la còpia dels enunciats dels exercicis

– definir les normes d’ortografia que es treballessin i per tant les que se li valoressin

– no penalitzar l’ortografia

– no corregir els errors en vermell

– evitar tasques en les quals hagi d’escoltar i escriure

– acceptar que es distreu més freqüentment

– donar més temps en les tasques escrites o en els exàmens, la lentitud escrivint li dificulta mostrar tot el contingut que sap.

– Realitzar exàmens oralment i no més d’un al dia

– adaptar els textos

– potenciar l’aprenentatge de la llengua estrangera oralment. És l’assignatura que més els costa.

– fomentar enfront de la resta de la classe altres aptituds en les quals destaca el nen

– ensenyar a realitzar mapes conceptuals, esquemes i resums.

Per a tots:

– utilitzar SEMPRE el reforç positiu

– repetir les instruccions, sent aquestes clares i precises

– establir límits

– motivar

– evitar sentiments de frustració

– transmetre que les dificultats que tenen en l’aprenentatge escolar són una petita i transitòria parcel·la de la seva persona i de la seva vida. El benestar i la felicitat han d’estar per sobre de l’aprenentatge escolar.

Font:

• Associació dislèxia i família.

• Dr. Josep Artigas. Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell

Marta Sánchez

Logopeda