La vida d’en Raúl
Els dilluns quan surt de l’escola, fa logopèdia i després va a natació. L’any passat feia logopèdia dilluns i dijous i quan sortia d’aquí, els dijous anava a la psicòloga, ara li han donat un descans terapèutic.
Els dimarts té un reforç escolar a casa, els dimecres natació, els dijous reforç a casa i violoncel després i els divendres lliure.
El Raúl explica que ve a logopèdia perquè: “confonc lletres a l’hora de llegir i de vegades paraules i, a l’escriptura faig fallos”. El meu ídol és l’Albert Einstein perquè també era dislèxic i ara …mira…!
Empieza la odisea
Des de ben petit ha fet logopèdia. Va començar en un centre concertat de CatSalut (Servei Català de la Salut) als 4 anys, perquè parlava malament i va assistir un any aproximadament.
Al principi va ser a una escola concertada, on sovint el castigaven per portar-se malament i no treballar. A 2º de Primària, els pares van decidir canviar-lo d’escola.
Tot i que mai ningú va derivar en Raúl a realitzar una valoració i reeducació logopèdica, va ser la mare (infermera de professió i extreballadora de l’ONCE) qui va prendre la decisió, donades les dificultats que veia que el seu fill tenia en el seguiment escolar i en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Paral·lelament al tractament de logopèdia, havia realitzat una Teràpia de Neuroplasticitat, durant un any. Realitzava exercicis diaris de coordinació, psicomotricitat i teràpia visual durant 1h i 15 minuts, diàriament a la seva casa. Ho supervisaven en el centre mensualment.
L’arribada a Corporació Fisiogestión
El 14 de gener del 2015 va arribar al nostre centre de Logopèdia. El Raúl feia 4art de primària. Venia amb un diagnòstic de TDH, realitzat a una Unitat especialitzada en dèficits d´atenció d’un hospital. Però el Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) no estava d´acord amb aquest diagnòstic (…)
El Raúl presentava dificultats importants en:
- lectura
- comprensió
- per a realitzar “bona lletra”
- per copiar de la pissarra i en el quadern
- per planificar i redactar
- les llengües estrangeres
- l’expressió oral
També barrejava el català i el castellà al parlar i presentava conductes disruptives a l’escola, però no tenia cap diagnòstic.
Dislèxia
Va ser al nostre centre on vam realitzar el diagnòstic: Dislèxia. El Raúl és dislèxic. Com vam procedir:
- sol·licitar una reunió a l’escola. Van assistir: directora, psicòleg, tutora i representant de l’EAP. Per part nostra: la directora del centre i la logopeda. Ens van explicar quines eren les dificultats amb les que es trobaven amb el Raúl i vam acordar punts a treballar i comunicar-nos periòdicament.
- realitzar una reunió de retorn d’informació amb la mare per explicar-li la trobada amb l’escola. A més d’aconsellar-li la necessitat de realitzar una teràpia psicològica, un acompanyament emocional paral·lel a la logopèdia, per tractar aspectes conductuals:
- impulsivitat
- atenció
- autocontrol
- gestió de la frustració
- També per ajudar a la mare a gestionar tots aquests aspectes
Un gran suport
La Montse, la mare del Raúl, l’acompanya i li facilita eines de suport acadèmiques i emocionals per tirar endavant, així com l’ajut dels professionals externs.
Per treballar els rius i les muntanyes van comprar una maqueta i ho van treballar amb plastilina.
Durant un any sencer i paral·lelament a la nostra reeducació, i de nou per iniciativa de la Montse, el Raúl va estar realitzant una nova metodologia, un projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona, per millorar les habilitats lectores.
Conclusió
No tenir un diagnòstic diferencial, no tenir ajudes específiques, ni un Pla Individualitzat de treball (PI) a l’escola, suspendre recurrentment l’anglès, rebre correccions de les faltes d’ortografia en vermell i haver-les de copiar, dificultat a automatitzar nocions temporals i espacials, tant la lectura com l’expressió oral no sol ser fluïda …
Aquest “recorregut” d’escoles, centres de logopèdia, teràpies paral·leles i complementàries, incomprensió d’altres professionals… és inicialment freqüent a l’entorn dels nens amb dislèxia. No hi ha un sol culpable ni una mala praxi, hi ha molta manca d’informació.
Cal tenir sensibilitat, empatia, informació i formació per ajudar a aquests nens i als seus pares. Acompanyar-los en els seus anys acadèmics amb aquest sistema educatiu tan escassament adaptat, amb el menys sofriment possible, donant-los eines i estratègies per tirar endavant, preservar l’autoestima i forjar grans persones. LA DISLÈXIA NO IMPEDEIX EL DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL. Que no perdin pel camí acadèmic l’essència de la persona.
Propiciar l’èxit, en lloc del fracàs que estan acostumats a recollir
📝 Direcciones de interés:
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish