En els últims anys l’ecografia, com a tècnica d’imatge, s’ha incorporant progressivament a diferents especialitats mèdiques, adquirint cada vegada una major rellevància gràcies als seus múltiples avantatges: és innòcua, ràpida, fàcilment disponible, econòmica, permet realitzar exploracions dinàmiques. Seguir llegint
Entrades de la categoria: Partes del cuerpo
El deteriorament cognitiu comença als 45 anys!
En ocasions apareixen en premsa estudis amb conclusions un tant controvertides com aquesta, anem a veure què hi ha darrere de tal afirmació: El deteriorament cognitiu comença als 45 anys! Seguir llegint
La importància del sòl pèlvic i la incontinència urinària
En l’actualitat hi ha un alt percentatge de dones que pateixen incontinència urinària. Podem dir que entre el 20-30% de dones d’edat mitjana i entre el 30-50% de dones majors de 65 anys declaren tenir incontinència urinària. Seguir llegint
Recomenacions en el bon calçat per les persones grans
El calçat és part de la nostra indumentària utilitzada per protegir i donar confort als nostres peus. La fabricació d’aquest es ve fent des de l’època romana i sobretot la seva producció va ser massiva en la Revolució Industrial. Seguir llegint
La punció seca
Moltes patologies freqüents del dia a dia, com les lumbàlgies, cervicàlgies, dolor d’espatlla, mal de cap, síndrome del túnel carpià… són d’origen miofascial, és a dir, muscular. Seguir llegint
Què és l’enuresi infantil?
“Mama, papa… Ho sento! No sé com ha passat!” Aquesta podria ser una de les típiques d’un infant afectat d’enuresi.
Però què és realment l’enuresi?
Sota aquest nom, trobem una afectació del control de la micció que es basa en una contracció involuntària de la bufeta, en l’etapa infantil-adolescent. Per tant, serien les miccions incontrolades més enllà de l’edat del control vesical, el qual no es dona per completat fins els, aproximadament, sis anys (els nens no tenen continença total fins els quatre anys, i fins el sis, poden tenir accidents, ja que es tracta d’un reflexa de maduració tardana).
Estadísticament és més freqüent en nens i afecta a un 10% d’infants majors de sis anys.
L’enuresi la podem classificar de varies maneres:
A-. SEGONS MOMENT DEL DIA:
A.1. DIURNA: Afecta més a les nenes. Sempre hem d’excloure infeccions d’orina, el que farà important les normes d’higiene-neteja.
A.2. NOCTURNA: La més coneguda i la més freqüent. Afecta més als nens. És dona durant la fase de la son d’ones lentes, generalment del pas del son profund al son lleuger.
B-.SEGONS CONTROL DE MICCIÓ:
B.1. PRIMÀRIA: Mai hi hagut control de la continència. Generalment, millora a la pubertat. Les causes van des d’un retard en el desenvolupament, factors genètics, desordres de la son… fins a alteracions hormonals.
Sempre hem d’excloure malformacions tracte urogenital (duplicitats ureterals)
B.2. SECUNDARIA: Afecta a nens de més edat, els quals han passat per una fase de continència total. Gairebé sempre, la causa és psicologia/emocional, encara que també hem de tenir en compte causes traumàtiques, infeccions d’orina, entre d’altres.
Cal sempre diferenciar l’enuresi de la nictúria. Amb aquest terme s’entén un augment de la freqüència de la micció nocturna però no incontinència.
Les causes de l’enuresi (que és un símptoma i no una malaltia per si mateix) poden ser d’origen:
A-. ORGÀNIC: Sempre existeix una causa física (ex. Afectació congènita)
B-. FUNCIONAL: El 95% enuresi són d’aquest tipus. Té a veure amb la maduració del sistema nerviós central.
C-.HERÈNCIA: La majoria; si un o ambdós dels progenitors van patir enuresi, es multiplica la probabilitat de patir-la.
D-. INMADURITAT VESICAL PER INESTABILITAT MÚSCUL DETRUSOR (més la diürna): Aspectes cognitius no integrats (si forcem l’aprenentatge de la continència podem tenir problemes d’integració) o alteracions de la son.
Els tractaments de l’enuresi s’han d’iniciar segons la preocupació dels pares i de l’infant. Llevat de les causes orgàniques (on sovint el tractament pot ser quirúrgic), la resta tenen tractament mèdic, i entre aquests la Fisioteràpia hi té un paper important.
ELS TIPUS DE TRACTAMENTS MEDICS NO QUIRURGICS SON:
1-. DESPERTAR PIPI: Ajuda a crear un reflexa condicionat. Té afectes secundaris, sobretot a nivell dels pares ja que trenca el ritme de la son.
2-.FÀRMACS: Imipramina, anticolinèrgics…
3-.FISIOTERÀPIA: Tècniques que intervenen en la regulació del ritme cicardia (24h) de l’alternança son-vigília. Són tècniques que actuen a nivell hipotàlem, el qual regula la son.
Dintre d’aquestes tècniques de fisioteràpia tenim:
A- La gimnasia hipopressiva (Marcel Caufriez): Técnica rítmica que potencia l’estat de vigília
B- Massatge psicosensorial
C- Técniques Watsu
4.- CANVI D’HÀBITS: Regulació de la son, hàbits higiènics.
En resum, davant d’un cas d’enuresi, tant pares com professionals, han tenir clar que:
– No és una malaltia
– Té solució
– Sovint pot ser una decisió intel·ligent esperar a que es doni el desenvolupament natural de l’infant.
Dra. Eva Selicke
Què són les malaties psicosomàtiques?
Les malalties psicosomàtiques tenen el seu origen en un conflicte psicològic que s’expressa mitjançant un símptoma físic. Aquest tipus de malalties es produeixen com a reaccions del mateix organisme davant de factors estressants a nivell emocional i que no podem entendre o manifestar de manera adequada.
Les articulacions donen mobilitat al cos i és on es manifesten símptomes d’inflamació i dolor. Quan una articulació es paralitza és senyal de que el pacient està bloquejat. Una articulació bloquejada perd la seva funció. A més d’inflamació i rigidesa es produeixen distensions i trencament de lligaments.
MEDICINA PSICOSOMÀTICA
Immediatament després de la importància de la comunicació verbal, primer principi de la relació humana, tenim la comunicació preverbal, expressada mitjançant el sistema piramidal, músculs, ossos i articulacions, base de l’actitud en tant que constitueix a l’estar davant de les coses, en gran mesura traduït en el to muscular.
LUMBÀLGIA:
Es produeix la descompensació d’una personalitat prèviament estable però amb unes característiques determinades. Aquesta sotmesa durant un llarg període a sobrecàrrega laboral i tensió psicològica inicia, a partir d’un traumatisme, un dolor lumbar en el que concentra tot el seu conflicte psíquic.
En tota lumbàlgia, després de descartar l’origen orgànic proporcional al dolor i limitació funcional és necessari investigar: el conflicte social, el conflicte personal i la personalitat psicopatològica que sol ser la més habitual. En ella es possible que trobem la somatització depressiva, i saber si el dolor és a brots i de neurosi greu o si l’evolució és marcadament crònica.
CERVICÀLGIA:
Les àlgies cervicals responen generalment a trets d’ansietat.
CONTRACTURES MUSCULARS:
És bastant comú que el dia després d’un episodi de tensió extrema aparegui un dolor a tot el cos, tenint la sensació “d’haver rebut una pallissa”. Aquest malestar indica que la musculatura es va contraure amb tal intensitat que va provocar contractures musculars que tots coneixeu.
DISFONIES
La veu a més de emetre sons, les seves característiques ens informen també de l’estat emocional del pacient.
Victòria Rama
Psicòloga