Cada persona està preparada per tenir un tipus de part diferent. La intenció d’aquest article és donar tots els coneixements i eines per poder tenir el millor part, amb l’objectiu de FACILITAR Al MÀXIM EL NAIXEMENT DEL BEBÈ SA i amb LES MÍNIMES LESIONS DE LA MARE (dins de les possibilitats de cada persona).
El primer que cal tenir en compte són els CANVIS que es produeixen en el cos de la dona durant L’EMBARÀS i EL QUE ÉS NECESSARI EL DIA DEL PART per tenir els mínims problemes possibles.
Canvis en la dona durant l’embaràs
– El principal i més significatiu és el canvi hormonal, condiciona la pelvis i la musculatura donant-los més elasticitat, també es produeix el creixement de l’úter per donar recer al bebè i prepara les mames per a la pujada de la llet. A més, s’activa una resposta corporal general (augment del sistema cardiorespiratori per produir més oxigen, disminució de la funció digestiva, augment de l’absorció de nutrients…) per nodrir i protegir al bebè.
Les hormones en el nostre cos funcionen a força de bioquímica, per aquesta raó es recomana durant l’embaràs una alimentació sana, variada i completa, en la qual no faltin nutrients, sobretot proteïnes animals. Si teniu dubtes consultar-ho amb algun especialista en nutrició, sempre us podrà ajudar amb suplementació complementària.
Aquests canvis hormonals comportaran altres canvis associats:
– Augment de pes.
– Canvi postural progressiu. Durant l’embaràs la pelvis i les lumbars variaran la seva posició i la seva elasticitat, això suposarà un canvi especialment en l’estabilitat lumbo-pèlvica. A nivell muscular, seran el sòl pèlvic (el sòl de sustentació de les vísceres, úter, bufeta i recte) i la faixa abdominal (estabilitzadora de la zona lumbar), els que hauran d’estar forts per crear una bona adaptació a l’embaràs. És freqüent que el sòl pèlvic tendeixi a congestionar-se quan no és capaç de suportar el pes uterí, i un sòl pèlvic congestionat i conseqüentment poc elàstic, ens pot donar molèsties durant l’embaràs i dificultar el part. La faixa abdominal, ens donarà una estabilitat anterior llevant-li la màxima pressió al sòl pèlvic i evitant sobrecarregar les lumbars.
La postura de la dona embarassada juntament amb la seva faixa abdominal i el seu perineu, són molt importants per donar equilibri i estabilitat.
Una mala adaptació de la postura durant l’embaràs pot donar lloc a dolors lumbars, inguinals, púbics, ciàtics, pèrdues d’orina, hemorroides, inflor de cames i/o inflor dels genitals.
– Canvis en el sistema emocional a causa del desconeixement de l’experiència que els està per venir, que es pot presentar de forma positiva amb entusiasme, il·lusió, felicitat desbordada però també en altres moments amb sensacions d’incertesa, nerviosisme, ansietat…
És a causa de tots aquests canvis associats que serà important el seu control al màxim, intentant augmentar el pes recomanat (aproximadament d’uns 9kg), tractar de treballar la postura, si fos necessari amb l’ajuda d’un fisioterapeuta i/o osteòpata especialitzat en embarassades.
En els canvis emocionals (tant positius com els negatius), el que més ens pot ajudar a controlar-los, des del meu punt de vista, és tenir un bon coneixement de tot el que suposa l’embaràs, és a dir, com funciona el procés del part, la qual cosa suposa saber què pot passar a cada moment i com hem de reaccionar en cada cas, a més de ser conscient del que implica l’entrada d’un nou membre a la família i com respondre en cadascuna de les seves necessitats.
Què és important el dia del part
Per aconseguir amb el major èxit possible un part ideal i sense seqüeles, tenim molts components que hem de controlar:
Sistema emocional
– Controlar les emocions, el sistema emocional és capaç de modificar qualsevol component corporal i en el cas de l’embaràs, pot arribar a bloquejar la dilatació uterina el dia del part. És necessari ser conscient i acceptar tot el procés, l’embaràs, el part i l’entrada d’un nou membre a la família.
Elasticitat
– Com ja haureu tingut l’oportunitat de llegir en altres articles, són molt freqüents les lesions pospart i no sempre amb simptomatologia. El dia del part tot el canal hauria d’estar molt elàstic (no solament l’entrada), perquè el pas del bebè sigui fàcil i sense cap lesió, ja que la falta d’elasticitat del canal augmenta el risc que es produeixin lesions com a esquinçaments interns (que no s’eviten amb l’episiotomia que influeix a nivell superficial).
Abans de parlar de l’orifici vaginal, m’agradaria comentar que ens queixem perquè al nostre país, l’índex d’episiotomies que es practiquen és molt alt. Però realment quanta gent es prepara? Segurament, com en totes les professions hi haurà metges que la realitzen com a hàbit, però per demanar que no es realitzi l’episiotomia, el primer que hauríem de fer és donar-los als metges un bon perineu en el qual treballar, preparant el nostre sòl pèlvic.
A nivell superficial, l’orifici vaginal també hauria d’estar elàstic. En cas de falta d’elasticitat la majoria de vegades ens realitzaran una episiotomia amb la finalitat d’evitar un esquinçament extern (aquí podríem divagar sobre si és millor un esquinçament o una episiotomia. La meva experiència m’ha ensenyat que tot depèn del ben feta que estigui i sobretot, com de bé estigui cosit. Cada situació requerirà una cosa diferent). Una cosa que passa desapercebuda però que crec que és molt significativa, és que moltes vegades l’esquinçament o l’episiotomia, vénen associats amb una obertura vaginal, és a dir, la vagina queda oberta. Això és un fet normal ja que un orifici que mai s’ha obert a tals dimensions, sol portar al fet que es produeixin micro fractures en el teixit i quedi obert. Si ho preparem, s’anirà produint una adaptació progressiva del canal i l’entrada, i el dia del part s’obrirà amb facilitat i es tancarà.
Consciència corporal i perineal
– Ens ajudarà a tenir més control del nostre cos, a dominar molt millor la nostra energia i al mateix temps facilitar la dilatació i l’eficàcia dels espoderaments.
– Tenir un perineu i una faixa abdominal elàstics i alhora forts, com comentem en el primer apartat, juntament amb una pelvis ben elàstica que ens permeti certa adaptabilitat durant la sortida del bebè.
– Tant a la mare com a la parella se’ls aconsella informar-se a saber què pot passar i què s’ha de fer a cada moment, com facilitar la dilatació, les respiracions, els espoderaments, tècniques de relaxació… i que aquestes siguin eficaces.
– La posició del bebè ens pot marcar la necessitat d’utilitzar instrumental, hi ha exercicis que ens poden ajudar a fer que ell roti i es col·loqui tan bé com sigui possible (si vénen de natges és molt més complicat).
– Tenir paciència, no tenir pressa per parir i intentar gaudir de l’experiència de donar vida al vostre fill/a.
El meu consell és que us cuideu i llegiu moltíssim, us informeu, i sigueu crítics amb tota opinió que us donin, no perquè un tingui un títol sap més, preguntar-vos el perquè de cada cosa, i escolliu l’opció que més us convenci. Les discrepàncies us faran créixer.
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish