Com en qualsevol ciència especialitzada, també podem trobar una sèrie de termes que formen part de l’argot de la dietètica. Per poder aprofundir més endavant en aquesta ciència ens serà útil aquesta terminologia com a eina. Seguir llegint
La punció seca
Moltes patologies freqüents del dia a dia, com les lumbàlgies, cervicàlgies, dolor d’espatlla, mal de cap, síndrome del túnel carpià… són d’origen miofascial, és a dir, muscular. Seguir llegint
Mou-te! El teu sistema cardiovascular t’ho agrairà
La correlació moviment i salut, no és un moda del segle XXI, Plató filòsof grec (427 aC 347 aC) a l’any 386 aC. va crear l’Acadèmia on l’educació física estava inclosa com a assignatura. Plató considerava que la mare durant l’embaràs havia de caminar per tal de garantir que el seu fill tingués salut i bellesa. Sòcrates (470 aC 399 aC) relacionava la prevenció de les malalties amb l’educació física. I com a últim exemple, podem citar a Jean Jacques Rousseau (1712 – 1778) escriptor, filòsof, botànic i naturalista associava la dieta i l’exercici amb una garantia de vida saludable.
Actualment i com a conseqüència de la publicació dels resultats de molts estudis fonamentats en l’evidència científica i elaborats per equips d’experts del món acadèmic i clínic, ningú pot posar en dubte que l’activitat física en qualsevol de les seves modalitats és beneficiosa per la salut.
La gran avantatge de l’activitat física és que es pot realitzar a qualsevol edat i no es precisen de grans equipaments per fer-la i es poden triar infinitat de tècniques.
Sabem que les millores estan directament relacionades amb:
– El sistema múscul esquelètic: incrementa la massa muscular, flexibilitat, resistència i com a conseqüència ajuda a prevenir l’osteoporosi, la pèrdua de moviment, el dolor articular, etc.
El sistema respiratori: millora la ventilació i s’incrementa l’aportació d’oxigen a la sang, augmenta la capacitat respiratòria
El sistema cardiovascular: afavoreix a normalitzar la tensió arterial, a millorar la dinàmica vascular tant la venosa con l’arterial
El sistema metabòlic: normalitza la tassa de colesterol, sucre, grasses, etc.
El sistema nerviós: millora les funcions cognitives com l’atenció i memòria entre d’altres.
Aspectes psicosocials: afavoreix les relacions amb altres persones i l’estat d’humor
Solament hem relacionat alguns dels beneficis més significatius, ha de quedar clar que n’hi ha molts altres. Però un tema important a destacar és que l’activitat física SEMPRE s’ha de fer d’una forma adequada y regular.
Una activitat física realitzada sense control i per sobre de les possibilitats de la persona que la fa, pot ser l’origen de molts problemes. És fonamental que en el moment que es decideixi iniciar un programa d’activitat física SEMPRE s’ha de fer seguint les directrius dels professionals que puguin aconsellar el millor.
Esther Grau, l’optimisme per excel·lència
L’Esther (39 anys) és una dona forta, optimista i lluitadora que amb un any ha vist com la seva vida ha canviat radicalment. Ha afrontat la situació amb enteresa i amb un únic objectiu: mantenir l’estabilitat de la seva família. Cuidar al seu marit, que de cop i volta s’ha tornat una persona absolutament dependent, i educar a les seves filles, que estan en plena etapa de creixement, és la seva prioritat.
Reconeix que no ha estat fàcil, que han passat moments complicats però com és la vida, que la lluita del seu marit per ensortir-se’n, el seu bon humor i les petites victòries de cada dia, estan sent el seu motor vital, la seva millor recompensa.
EL MOMENT DEL CANVI
Era una persona autònoma, activa i m’ajudava molt amb les nenes, una té 9 anys i l’altre 15. De cop i volta un dia es va començar a trobar malament i va fer una hemorràgia al cerebel que es va convertir en una estada hospitalària de tres mesos i mig. Passat aquest període agut s’ha tornat en una persona totalment depenent.
Se’ns va plantejar l’opció de fer la rehabilitació, o bé en un centre o al domicili. Al tenir coneixement de l’àmbit sanitari, vaig decidir venir cap a casa. Un dels factors que em va fer decantar per aquesta última opció va ser el fet de tenir dues nenes. És molt més fàcil portar la situació si estem tots junts. A més, et pots organitzar millor els espais, sobretot per estar amb elles que no pas si estàs desplaçat.
Un cop a casa, la dependència era total, amb una mobilitat molt reduïda, necessitava que li fessis absolutament tot: donar-li de menjar, higiene, mobilitzacions… Si que és veritat que en els mesos que portem aquí ha anat evolucionant força bé i el nivell de dependència va disminuint progressivament. També és cert que l’entorn familiar ha anat afavorint molt que ell anés fent coses per sí mateix, tot i que encara té un elevat grau de dependència.
“El millor lloc per rehabilitar-se una persona és en el seu entorn”
LA VIVÈNCIA COM A CUIDADORA
Jo visc bé la situació. Moltíssima gent em diu moltes vegades “I com ho portes tan bé? I com encara estàs contenta?” I responc que si jo vaig assumir el rol de cuidadora doncs he d’estar amb energia i amb ganes de fer-ho, no es pot portar aquesta situació sinó estàs forta i amb ganes.
“El que més m’ha sobtat es com ho veu la gent des de fora. Ells ho viuen com un fet súper especial i jo sento que és el que havia de fer”
Com he vist que poc a poc ha anat millorant cada mes, això em recompensa i penso que vaig prendre una bona decisió. A més, sóc infermera perquè em considero una persona que m’agrada cuidar, i és part de la meva professió, per tant si cuido a persones que no tenen res a veure amb mi, amb els meus és indiscutible.
ELS INSTANTS
Entre la feina, les nenes i ell, poc espai em queda per cuidar-me. Per esbargir-me intento fer coses amb les “peques” anar de compres, al cinema, sortir tots junts a passejar… M’agrada molt cuinar, i quan estic amb les nenes ho fem molt sovint.
A la feina, per exemple, m’agrada i desconnecto. Tot i que vaig estar uns mesos que només em dedicava a cuidar-lo, el moment de la reincorporació em va ajudar molt.
“Quan acabo la jornada de tot, tothom se’n va a dormir i em poso a llegir una estona, aquest és el meu moment”
Però tampoc tinc gaire temps per fer moltes coses més…
L’ORGANITZACIÓ
La primera època a casa jo no treballava. Però des de que fa uns mesos que em vaig reincorporar al món laboral, l’organització és diferent. Tinc la sort que la meva mare viu aquí al costat i m’ajuda molt. Per exemple, així és un dia normal: pel matí preparo a les nenes, ve la meva mare i les portem a l’escola. Tornem, li fem la higiene al meu marit i li donem d’esmorzar, i després comença la seva rehabilitació. Jo mentre aprofito per fer altres coses. Dino amb les nenes i me’n vaig a treballar. Ell a la tarda es queda amb la meva mare, ho deixo tot preparat: sopar, medicació…
“Quan estàs amb una persona l’estimes per lo bo i per lo dolent i ara m’ha tocat això, i ho accepto. Però també he estat molts anys que ell m’ha cuidat molt, i sé que ell ho faria per mi… S’ha de viure com part d’una experiència vital, afrontar-ho sense donar masses voltes, buscar recursos, tenir molta paciència, ser positiva i sobretot bon humor”
*Aquesta entrevista ha estat realitzada amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L’Esther és un dels molts exemples del gran paper que la dona fa a la societat.
Neus Valeta
Periodista
Què és l’enuresi infantil?
“Mama, papa… Ho sento! No sé com ha passat!” Aquesta podria ser una de les típiques d’un infant afectat d’enuresi.
Però què és realment l’enuresi?
Sota aquest nom, trobem una afectació del control de la micció que es basa en una contracció involuntària de la bufeta, en l’etapa infantil-adolescent. Per tant, serien les miccions incontrolades més enllà de l’edat del control vesical, el qual no es dona per completat fins els, aproximadament, sis anys (els nens no tenen continença total fins els quatre anys, i fins el sis, poden tenir accidents, ja que es tracta d’un reflexa de maduració tardana).
Estadísticament és més freqüent en nens i afecta a un 10% d’infants majors de sis anys.
L’enuresi la podem classificar de varies maneres:
A-. SEGONS MOMENT DEL DIA:
A.1. DIURNA: Afecta més a les nenes. Sempre hem d’excloure infeccions d’orina, el que farà important les normes d’higiene-neteja.
A.2. NOCTURNA: La més coneguda i la més freqüent. Afecta més als nens. És dona durant la fase de la son d’ones lentes, generalment del pas del son profund al son lleuger.
B-.SEGONS CONTROL DE MICCIÓ:
B.1. PRIMÀRIA: Mai hi hagut control de la continència. Generalment, millora a la pubertat. Les causes van des d’un retard en el desenvolupament, factors genètics, desordres de la son… fins a alteracions hormonals.
Sempre hem d’excloure malformacions tracte urogenital (duplicitats ureterals)
B.2. SECUNDARIA: Afecta a nens de més edat, els quals han passat per una fase de continència total. Gairebé sempre, la causa és psicologia/emocional, encara que també hem de tenir en compte causes traumàtiques, infeccions d’orina, entre d’altres.
Cal sempre diferenciar l’enuresi de la nictúria. Amb aquest terme s’entén un augment de la freqüència de la micció nocturna però no incontinència.
Les causes de l’enuresi (que és un símptoma i no una malaltia per si mateix) poden ser d’origen:
A-. ORGÀNIC: Sempre existeix una causa física (ex. Afectació congènita)
B-. FUNCIONAL: El 95% enuresi són d’aquest tipus. Té a veure amb la maduració del sistema nerviós central.
C-.HERÈNCIA: La majoria; si un o ambdós dels progenitors van patir enuresi, es multiplica la probabilitat de patir-la.
D-. INMADURITAT VESICAL PER INESTABILITAT MÚSCUL DETRUSOR (més la diürna): Aspectes cognitius no integrats (si forcem l’aprenentatge de la continència podem tenir problemes d’integració) o alteracions de la son.
Els tractaments de l’enuresi s’han d’iniciar segons la preocupació dels pares i de l’infant. Llevat de les causes orgàniques (on sovint el tractament pot ser quirúrgic), la resta tenen tractament mèdic, i entre aquests la Fisioteràpia hi té un paper important.
ELS TIPUS DE TRACTAMENTS MEDICS NO QUIRURGICS SON:
1-. DESPERTAR PIPI: Ajuda a crear un reflexa condicionat. Té afectes secundaris, sobretot a nivell dels pares ja que trenca el ritme de la son.
2-.FÀRMACS: Imipramina, anticolinèrgics…
3-.FISIOTERÀPIA: Tècniques que intervenen en la regulació del ritme cicardia (24h) de l’alternança son-vigília. Són tècniques que actuen a nivell hipotàlem, el qual regula la son.
Dintre d’aquestes tècniques de fisioteràpia tenim:
A- La gimnasia hipopressiva (Marcel Caufriez): Técnica rítmica que potencia l’estat de vigília
B- Massatge psicosensorial
C- Técniques Watsu
4.- CANVI D’HÀBITS: Regulació de la son, hàbits higiènics.
En resum, davant d’un cas d’enuresi, tant pares com professionals, han tenir clar que:
– No és una malaltia
– Té solució
– Sovint pot ser una decisió intel·ligent esperar a que es doni el desenvolupament natural de l’infant.
Dra. Eva Selicke
Què són les “calories buides” i on s’amaguen?
En el món de la nutrició, calories buides és un terme amb el qual es denominen a certs aliments i begudes que aporten una quantitat elevada d’energia a causa del seu excés en sucre sense proporcionar amb prou feines nutrients o cap.
El consum actual d’aquest tipus d’aliments i begudes ronda el 40%, una xifra alarmant, ja que suposa un augment del risc a patir malalties cardiovasculars i sobrepès/obesitat a causa de la seva elevada aportació en sucres.
I en quins aliments els podem trobar?
Doncs cada vegada existeixen més productes que contenen aquest tipus de calories sense aportar nutrients interessants des del punt de vista nutricional. Per exemple, en els refrescs, una sola llauna conté 6 terrossos de sucre, una quantitat extremada. Aquest tipus de begudes està associat al sobrepès en nens, a la diabetis tipus II i al risc de patir malalties cardiovasculars. El sucre de taula és un altre exemple. En sucs envasats també trobem calories buides. Es recomana substituir-los per fruites o sucs naturals per la seva gran aportació en vitamines i fibra. En el cas de les galetes, els snacks i les llaminadures, així com els dolços, la brioixeria i els gelats, aporten, d’una banda, un alt percentatge de sucres i a més grasses saturades. Resulta interessant comprovar que algunes galetes que són riques en vitamines i fibra, tenen un alt nivell de sucres, així que és important fixar-se en l’etiquetatge. Finalment, l’alcohol; una llauna de cervesa (150kcal) aporta 85-100kcal que no són utilitzables pel múscul. A més, la cervesa afegeix el sucre de malt que es produeix durant el procés de fermentació. No obstant això, la cervesa conté vitamines del grup B com l’àcid fòlic (B9), fibra i minerals, així que es recomana el seu consum però amb moderació. En el cas de begudes destil·lades com el whisky, el rom i la ginebra, l’aportació energètica es dispara a unes 240kcal/100ml. cal destacar que l’excés d’alcohol disminueix l’aprofitament de nutrients que ens aporten els aliments (proteïnes, ferro, vitamines del grup B, calci…), fins el punt de causar mancances.
Cristina Sánchez
(Nutricionista i auxiliar de fisioterapia)
Què són les malaties psicosomàtiques?
Les malalties psicosomàtiques tenen el seu origen en un conflicte psicològic que s’expressa mitjançant un símptoma físic. Aquest tipus de malalties es produeixen com a reaccions del mateix organisme davant de factors estressants a nivell emocional i que no podem entendre o manifestar de manera adequada.
Les articulacions donen mobilitat al cos i és on es manifesten símptomes d’inflamació i dolor. Quan una articulació es paralitza és senyal de que el pacient està bloquejat. Una articulació bloquejada perd la seva funció. A més d’inflamació i rigidesa es produeixen distensions i trencament de lligaments.
MEDICINA PSICOSOMÀTICA
Immediatament després de la importància de la comunicació verbal, primer principi de la relació humana, tenim la comunicació preverbal, expressada mitjançant el sistema piramidal, músculs, ossos i articulacions, base de l’actitud en tant que constitueix a l’estar davant de les coses, en gran mesura traduït en el to muscular.
LUMBÀLGIA:
Es produeix la descompensació d’una personalitat prèviament estable però amb unes característiques determinades. Aquesta sotmesa durant un llarg període a sobrecàrrega laboral i tensió psicològica inicia, a partir d’un traumatisme, un dolor lumbar en el que concentra tot el seu conflicte psíquic.
En tota lumbàlgia, després de descartar l’origen orgànic proporcional al dolor i limitació funcional és necessari investigar: el conflicte social, el conflicte personal i la personalitat psicopatològica que sol ser la més habitual. En ella es possible que trobem la somatització depressiva, i saber si el dolor és a brots i de neurosi greu o si l’evolució és marcadament crònica.
CERVICÀLGIA:
Les àlgies cervicals responen generalment a trets d’ansietat.
CONTRACTURES MUSCULARS:
És bastant comú que el dia després d’un episodi de tensió extrema aparegui un dolor a tot el cos, tenint la sensació “d’haver rebut una pallissa”. Aquest malestar indica que la musculatura es va contraure amb tal intensitat que va provocar contractures musculars que tots coneixeu.
DISFONIES
La veu a més de emetre sons, les seves característiques ens informen també de l’estat emocional del pacient.
Victòria Rama
Psicòloga