Entrevista al Sr. Josep Sabaté Jaurés

No podíem continuar la història de com van ser els orígens del bàsquet amb cadira de rodes sense parlar amb ell. I qui és ell? Doncs el Sr. Josep Sabaté Jaurés, un dels primers jugadors de bàsquet amb cadira de rodes i un dels pioners de l’esport adaptat a Espanya, president del Club Trauma’68 i secretari de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Esport de Minusvàlids físics.

El Sr. Sabaté tenia 21 anys, quan va patir un accident de cotxe, que li va provocar una lesió medul·lar, que el va obligar a romandre 18 llargs mesos ingressat a l’Hospital Vall d’Hebrón.

Va ser en aquell moment tan dur de la seva vida, quan la rehabilitació física, a través de l’esport, va ajudar-lo a tirar endavant, creant un dels primers equips de bàsquet adaptat, i ajudant a impulsar l’esport adaptat en l’àmbit nacional.

Com era la recuperació d’un lesionat medul·lar l’any 1967?

Doncs en aquella època molt dura, els 3 primers mesos després d’haver patit la lesió, els passaves enllitat a l’Hospital, en aquest període només et podien fer canvis posturals. Això comportava moltes complicacions a molts nivells: circulatòries, respiratòries, pèrdua de massa muscular i òssia, a banda de les conseqüències psicològiques, que eren terribles. Veure truncats tots els teus projectes de futur, per culpa d’un accident que et deixa seqüeles de per vida.

Un cop transcorregut el període d’enllitament, com era un dia a dia a la unitat de lesionats medul·lars de l’Hospital Vall d’Hebron?

Doncs passat aquest període, ja es podia anar al gimnàs a fer exercicis de rehabilitació. Però com que quedaven moltes hores lliures durant el dia, va ser quan es van començar a organitzar altres activitats per a omplir les hores i per a complementar el procés de recuperació com: ping-pong, gimcanes, i es va començar a iniciar la pràctica del bàsquet en cadira de rodes.

Quines dificultats com a jugador hi havia en aquella època?

Moltes, va ser l’inici de tot, hi havia desconeixement, hi havia manca d’equipaments adaptats, no només pel que fa a les instal·lacions que no hi havia res, sinó també pel que fa a les nostres cadires i material necessari per a disputar els partits amb seguretat. Eren freqüents les caigudes, o cops… així vam aprendre que havíem de posar proteccions als pals, etc., tot era un aprenentatge. Però el més important era la motivació que teníem, i que ens sentíem molt bé i lliures quan jugàvem.

Recorda quan es va disputar el primer partit de bàsquet en cadira de rodes a Espanya?

Per descomptat que sí, va ser el novembre de l’any 1968, quan es va organitzar el primer partit entre pacients lesionats medul·lars del centre Institut Guttmann, i nosaltres de Vall d’Hebron. Al cap d’uns dies es va celebrar un altre partit entre aquests 2 equips, però al Palau d’Esports de Montjuïc. I aquest va ser el preludi del gran desenvolupament que ha anat adquirint l’esport adaptat en cadira de rodes fins a l’actualitat.

Amb què es queda de tot allò que ha après i li ha aportat la seva carrera esportiva?

Doncs em quedo amb moltes vivències increïbles, com haver participat en la primera Marató de Barcelona l’any 1981 amb cadira de rodes, o poder portar la torxa durant un tram, als Jocs Olímpics del 92, o ser 50 vegades internacional com a capità de la Selecció Nacional de Bàsquet, i haver pogut conèixer al llarg d’aquests anys tanta gent meravellosa.

Però, sobretot, em quedo amb la conclusió primordial que la pràctica d’esport ha estat i és una eina poderosíssima, per a la rehabilitació, tant física com psíquica de qualsevol persona que estigui en situacions similars. Per mi han estat la meva vida i la meva salvació!

A Corporació Fisiogestión donem suport a la pràctica esportiva inclusiva, com a mitjà de rehabilitació i socialització, procurant que tots aquests beneficis puguin arribar a moltes més persones.

Recorda que pots veure el primer post sobre Els orígens del bàsquet en cadira de rodes (part I), clicant a l’enllaç.

Per a més informació, pots emplenar aquest formulari i contactarem amb tu: