Pilates és un mètode que es va instaurar en la nostra societat fa anys i que no passa de moda perquè realment aporta benestar a tots aquells que ho practiquen. En l’àmbit de la rehabilitació cada vegada són més els traumatòlegs i metges rehabilitadors que ho aconsellen i és perquè els pacients noten com augmenta la flexibilitat i la força dels seus músculs, especialment els que tenen molèsties o patologies relacionades amb la columna vertebral. Seguir llegint
Entrades de la categoria: Fisioteràpia del sòl pèlvic
Què és l’enuresi infantil?
“Mama, papa… Ho sento! No sé com ha passat!” Aquesta podria ser una de les típiques d’un infant afectat d’enuresi.
Però què és realment l’enuresi?
Sota aquest nom, trobem una afectació del control de la micció que es basa en una contracció involuntària de la bufeta, en l’etapa infantil-adolescent. Per tant, serien les miccions incontrolades més enllà de l’edat del control vesical, el qual no es dona per completat fins els, aproximadament, sis anys (els nens no tenen continença total fins els quatre anys, i fins el sis, poden tenir accidents, ja que es tracta d’un reflexa de maduració tardana).
Estadísticament és més freqüent en nens i afecta a un 10% d’infants majors de sis anys.
L’enuresi la podem classificar de varies maneres:
A-. SEGONS MOMENT DEL DIA:
A.1. DIURNA: Afecta més a les nenes. Sempre hem d’excloure infeccions d’orina, el que farà important les normes d’higiene-neteja.
A.2. NOCTURNA: La més coneguda i la més freqüent. Afecta més als nens. És dona durant la fase de la son d’ones lentes, generalment del pas del son profund al son lleuger.
B-.SEGONS CONTROL DE MICCIÓ:
B.1. PRIMÀRIA: Mai hi hagut control de la continència. Generalment, millora a la pubertat. Les causes van des d’un retard en el desenvolupament, factors genètics, desordres de la son… fins a alteracions hormonals.
Sempre hem d’excloure malformacions tracte urogenital (duplicitats ureterals)
B.2. SECUNDARIA: Afecta a nens de més edat, els quals han passat per una fase de continència total. Gairebé sempre, la causa és psicologia/emocional, encara que també hem de tenir en compte causes traumàtiques, infeccions d’orina, entre d’altres.
Cal sempre diferenciar l’enuresi de la nictúria. Amb aquest terme s’entén un augment de la freqüència de la micció nocturna però no incontinència.
Les causes de l’enuresi (que és un símptoma i no una malaltia per si mateix) poden ser d’origen:
A-. ORGÀNIC: Sempre existeix una causa física (ex. Afectació congènita)
B-. FUNCIONAL: El 95% enuresi són d’aquest tipus. Té a veure amb la maduració del sistema nerviós central.
C-.HERÈNCIA: La majoria; si un o ambdós dels progenitors van patir enuresi, es multiplica la probabilitat de patir-la.
D-. INMADURITAT VESICAL PER INESTABILITAT MÚSCUL DETRUSOR (més la diürna): Aspectes cognitius no integrats (si forcem l’aprenentatge de la continència podem tenir problemes d’integració) o alteracions de la son.
Els tractaments de l’enuresi s’han d’iniciar segons la preocupació dels pares i de l’infant. Llevat de les causes orgàniques (on sovint el tractament pot ser quirúrgic), la resta tenen tractament mèdic, i entre aquests la Fisioteràpia hi té un paper important.
ELS TIPUS DE TRACTAMENTS MEDICS NO QUIRURGICS SON:
1-. DESPERTAR PIPI: Ajuda a crear un reflexa condicionat. Té afectes secundaris, sobretot a nivell dels pares ja que trenca el ritme de la son.
2-.FÀRMACS: Imipramina, anticolinèrgics…
3-.FISIOTERÀPIA: Tècniques que intervenen en la regulació del ritme cicardia (24h) de l’alternança son-vigília. Són tècniques que actuen a nivell hipotàlem, el qual regula la son.
Dintre d’aquestes tècniques de fisioteràpia tenim:
A- La gimnasia hipopressiva (Marcel Caufriez): Técnica rítmica que potencia l’estat de vigília
B- Massatge psicosensorial
C- Técniques Watsu
4.- CANVI D’HÀBITS: Regulació de la son, hàbits higiènics.
En resum, davant d’un cas d’enuresi, tant pares com professionals, han tenir clar que:
– No és una malaltia
– Té solució
– Sovint pot ser una decisió intel·ligent esperar a que es doni el desenvolupament natural de l’infant.
Dra. Eva Selicke
Pilates versus RHB sòl pelvià
Quan finalitzes una carrera com la de fisioterapeuta, igual que passa amb tantes altres, saps molt però en realitat no saps res. Generalment acabes treballant en un camp específic, però sobretot has de tenir clar que la panacea no existeix. En el meu cas, va ser el consell d’una gran professional i companya la que em va encaminar a dedicar-me a la Rehabilitació (RH)B del sòl pelvià.
Darrerament, en la meva pràctica professional, havia sentit a parlar del mètode Pilates per part de moltes de les pacients. Encara recordo que quan m’explicaven com realitzaven la pràctica d’exercicis abdominals, em posava les mans al cap i els hi contraindicava totalment, perquè creia francament que empitjorava la qualitat d’aquest, encara desconegut múscul, que s’encarrega entre d’altres coses de la continència urinària, de gasos i fecal.
Actualment estic formant-me en el mètode de Peak Pilates a la Fundació Universitària del Bages i gràcies a la bona docència que estic rebent puc dir que aquest mètode ben realitzat i executat no empitjora l’estat del múscul del sòl pelvià, però no ens enganyem, tampoc és un mètode per enfortir-lo.
Un exemple pràctic seria com indicar fer series abdominals a una persona amb problemes de incontinència urinària. Al exercici Single Leg Stretch que es practica a Peak Pilates, indicaríem activar bé la cullera o Scuup, sempre pensant amb una línia de botons que hem de cordar que van del pubis fins l’estern a la vegada que realitzem l’exercici amb cames i braços simultàniament. És un exercici que implica una pressió abdominal important, per lo que a més a més indicaríem fer contracció perineal.
Com a conclusió, informar com a fisioterapeuta que si hi ha cap alteració muscular a nivell pelvià cal iniciar RHB per tal de conèixer i activar bé, però no cal contraindicar un mètode d’entrenament com és el Pilates, donat que tal i com diria Joseph Pilates ‘hem de concentrar-nos en els moviments correctes cada cop que es realitza l’exercici; si es fan de forma inadequada, es perden tots els beneficis vitals del seu valor’.
Afegir finalment que un dels beneficis de la RHB del sòl pelvià, és el de millorar l’autoestima i els sentiments de confiança en un mateix, aspectes freqüentment afectats en aquest tipus de pacients.
Núria Codina
(Fisioterapeuta, especialista en sòl pelvià)