Entrades de la categoria: Sistema genital i urinari

Guía básica para trabajar el suelo pélvico en casa

Guia bàsica per a treballar el sòl pelvià a casa

La zona del cos que denominem sòl pelvià està formada pel conjunt de les parts toves (músculs i lligaments) que es troben en la base de la pelvis i suporten les vísceres.

La seva feblesa pot ocasionar problemes com la incontinència urinària, entre altres.

I ara que passem a casa més temps, és un bon moment per a posar-lo en forma.

Seguir llegint

Postura i hipopressius

Anomenem Postura Corporal a la situació o manera en la qual una persona està posada, la posició que té, en repòs, davant una activitat o davant una actitud. Seguir llegint

Esport i hipopressius

Des de l’inici d’aquestes tècniques hipopressives creades al 1980 per Marcel Caufriez a Bruseles, i des de la primera docència del col·lectiu fisioterapeuta al 1990 han passat més de 25 anys. Període que ha afavorit el coneixement arreu i dins d’àmbits diferents, inclòs l’esportiu. Seguir llegint

Incontinència i hipopressius

La incontinència és un concepte ampli i complex, ja que existeixen diferents tipus i està produïda per error de diferents mecanismes. És defineix com una pèrdua involuntària dorina i segons en les ocasions en que es produeixen definim els tipus, dels quals només anomenaré els principals i més habituals. Seguir llegint

Activació del sòl pèlvic

Laura Baixarias, fisioterapeuta i especialista en sòl pèlvic, apuntava a La importància del sòl pèlvic i la incontinència urinària que: “en l’actualitat hi ha un alt percentatge de dones que pateixen incontinència urinària. Podem dir que entre el 20-30% de dones d’edat mitjana i entre el 30-50% de dones majors de 65 anys declaren tenir incontinència urinària”. La incontinència urinària és una de les conseqüències de no tenir fel sòl pèlvic actiu. Seguir llegint

La importància del sòl pèlvic i la incontinència urinària

En l’actualitat hi ha un alt percentatge de dones que pateixen incontinència urinària. Podem dir que entre el 20-30% de dones d’edat mitjana i entre el 30-50% de dones majors de 65 anys declaren tenir incontinència urinària. Seguir llegint

Què és l’enuresi infantil?

 “Mama, papa… Ho sento! No sé com ha passat!” Aquesta podria ser una de les típiques d’un infant afectat d’enuresi.

euneresian

Però què és realment l’enuresi?

Sota aquest nom, trobem una afectació del control de la micció que es basa en una contracció involuntària de la bufeta, en l’etapa infantil-adolescent. Per tant, serien les miccions incontrolades més enllà de l’edat del control vesical, el qual no es dona per completat fins els, aproximadament, sis anys (els nens no tenen continença total fins els quatre anys, i fins el sis, poden tenir accidents, ja que es tracta d’un reflexa de maduració tardana).

Estadísticament és més freqüent en nens i afecta a un 10% d’infants majors de sis anys.

L’enuresi la podem classificar de varies maneres:

A-. SEGONS MOMENT DEL DIA:

A.1. DIURNA: Afecta més a les nenes. Sempre hem d’excloure infeccions d’orina, el que farà important les normes d’higiene-neteja.

A.2. NOCTURNA: La més coneguda i la més freqüent. Afecta més als nens. És dona durant la fase de la son d’ones lentes, generalment del pas del son profund al son lleuger.

B-.SEGONS CONTROL DE MICCIÓ:

B.1. PRIMÀRIA: Mai hi hagut control de la continència. Generalment, millora a la pubertat. Les causes van des d’un retard en el desenvolupament, factors genètics, desordres de la son… fins a alteracions hormonals.

Sempre hem d’excloure malformacions tracte urogenital (duplicitats ureterals)

B.2. SECUNDARIA:  Afecta a nens de més edat, els quals han passat per una fase de continència total. Gairebé sempre, la causa és psicologia/emocional, encara que també hem de tenir en compte causes traumàtiques, infeccions d’orina, entre d’altres.

Cal sempre diferenciar l’enuresi de la nictúria. Amb aquest terme s’entén un augment de la freqüència de la micció nocturna però no incontinència.

Les causes de l’enuresi (que és un símptoma i no una malaltia per si mateix) poden ser d’origen:

A-. ORGÀNIC: Sempre existeix una causa física (ex. Afectació congènita)

B-. FUNCIONAL: El 95% enuresi són d’aquest tipus. Té a veure amb la maduració del sistema nerviós central.

C-.HERÈNCIA: La majoria; si un o ambdós dels progenitors van patir enuresi, es multiplica la probabilitat de patir-la.

D-. INMADURITAT VESICAL PER INESTABILITAT MÚSCUL DETRUSOR (més la diürna): Aspectes cognitius no integrats (si forcem l’aprenentatge de la continència podem tenir problemes d’integració) o alteracions de la son.

Els tractaments de l’enuresi s’han d’iniciar segons la preocupació dels pares i de l’infant. Llevat de les causes orgàniques (on sovint el tractament pot ser quirúrgic), la resta tenen tractament mèdic, i entre aquests la Fisioteràpia hi té un paper important.

ELS TIPUS DE TRACTAMENTS MEDICS NO QUIRURGICS SON:

1-. DESPERTAR PIPI: Ajuda a crear un reflexa condicionat. Té afectes secundaris, sobretot a nivell dels pares ja que trenca el ritme de la son.

2-.FÀRMACS: Imipramina, anticolinèrgics

3-.FISIOTERÀPIA: Tècniques que intervenen en la regulació del ritme cicardia (24h) de l’alternança son-vigília. Són tècniques que actuen a nivell hipotàlem, el qual regula la son.  

Dintre d’aquestes tècniques de fisioteràpia tenim:

A-   La gimnasia hipopressiva (Marcel Caufriez): Técnica rítmica que potencia l’estat de vigília

B-   Massatge psicosensorial

C-   Técniques Watsu

4.- CANVI D’HÀBITS: Regulació de la son, hàbits higiènics.

En resum, davant d’un cas d’enuresi, tant pares com professionals, han tenir clar que:

– No és una malaltia

– Té solució

– Sovint pot ser una decisió intel·ligent esperar a que es doni el desenvolupament natural de l’infant.

Dra. Eva Selicke